11.
a sobre de la taula o sobre la taula? / Preposicions locatives
Font
Fitxes de l'Optimot
Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:
Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes [...]
|
12.
cas locatiu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Cas que expressa el lloc on es realitza l'acció d'un verb. [...]
|
13.
Coordinació de preposicions amb el mateix complement
Font
Fitxes de l'Optimot
acompanya l'última preposició. Aquesta estructura és, però, estilísticament més marcada. Per exemple:
Treballen per i per al país.
Quan es coordinen locucions prepositives, en què hi ha una preposició àtona final, a més del complement, també s'elideix la preposició final de la primera locució. Per exemple [...]
|
14.
Contacte de preposicions amb mots interrogatius / 'fixar-se en si plou' o 'fixar-se si plou'? / 'depèn d'a qui et dirigeixis' o 'depèn a qui et dirigeixis'?
Font
Fitxes de l'Optimot
un contacte entre dues preposicions. Quan aquestes dues preposicions són àtones, generalment, aquest contacte s'evita. Per exemple:
Això depèn a qui et dirigeixis (i no Això depèn d'a qui et dirigeixis).
Parlaven de la joguina amb què s'entretindrien a la tarda ( i no Parlaven de amb què s [...]
|
15.
Preposició en expressions de lloc: a o en?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les preposicions a i en poden introduir un complement de lloc. En general són possibles les dues preposicions, tot i que la preferència per l'una o l'altra sol dependre de l'element que introdueix i del tipus de verb.
1. Davant de la majoria de determinants, d'un quantificador o d'un [...]
|
16.
Verbs coordinats amb preposicions diferents / Coordinació d'elements amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
De vegades, es coordinen verbs amb règims diferents, és a dir, es coordinen verbs que demanen preposicions diferents o bé es coordinen verbs un dels quals necessita preposició mentre que l'altre no. En aquests casos, cal respectar el règim de cada verb: generalment, en els registres formals, es [...]
|
17.
en 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat reemplaçant: Una determinació circumstancial introduïda amb la preposició de. Ell ve del teatre, i jo també en vinc. Hi he entrat a les sis, al teatre, i en surto ara. Un complement introduït amb la preposició de. Ell parla sempre d'ella; jo no en [...]
|
18.
en 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
hom s'admirava que poguessin fer el que feien. Amb certs verbs usats pronominalment o intransitivament, designa la cosa relativament a la qual s'esdevé l'acció. Pensa en mi, en ell, en allò. Tardar en l'execució d'alguna cosa. Vacil·lar en l'explicació. Adelitar-se en [...]
|
19.
en 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el català central en registres informals, forma masculina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms començats en consonant. L'Antoni i en Joan. La Maria i en Pere. L'Alemany i en Pujol. En Remuga. En el baleàric en registres informals, forma masculina de l [...]
|
20.
en- [o em-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'posar dins', 'posar en estat de'. Ex.: encerclar, ennegrir, embarcar, emmagatzemar. [...]
en- [o em-]
[LC] Prefix que significa 'posar dins', 'posar en estat de'. Ex.: encerclar, ennegrir, embarcar, emmagatzemar. |