Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
201.
com 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
|
|
202.
encarnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una forma corporal, especialment d'una forma humana. Déu encarnà son fill. El Verb s'ha encarnat. Personificar 2 . Luter encarna l'esperit de la Reforma. Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla. Una ferida, posar carn nova. Pintar del color de la carn. [...]
|
|
203.
genitiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa principalment una relació de possessió, pertinença, origen d'acció, etc. Cas genitiu. genitiu absolut Construcció grega constituïda per un substantiu declinat en genitiu i un verb [...]
|
|
204.
me
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
|
|
205.
pacient
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual recau l'acció que expressa el verb. [...]
|
|
206.
subcategoritzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més arguments). El verb córrer subcategoritza un argument agent. [...]
|
|
207.
't
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
|
|
208.
te 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
|
|
209.
complement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ocupar posicions adjacents. Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d'una preposició. complement agent Complement del verb passiu que és alhora el subjecte de l'oració activa corresponent. complement [...]
complement
|
|
210.
auxiliar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és adjuntat. Verb auxiliar. L'auxiliar haver. [...]
|
complement
1 1 m. [LC] Allò que cal afegir a una cosa perquè sigui completa. Un bon índex és el complement indispensable d'una obra de consulta.
1 2 m. [LC] Part que en completa una altra per formar un tot.
2 m. [AD] Concepte retributiu que s'afegeix a les retribucions bàsiques segons la destinació, la perillositat, etc.
3 m. [DR] complement de llegítima Allò que cal afegir a la quantitat deixada pel testador a un hereu forçós perquè sigui igual a la llegítima que li correspon.
4 m. [MT] En geom., arc o angle que cal afegir a un arc o a un angle per a fer un quadrant o un angle recte. El complement d'un arc de 50° és un arc de 40°.
5 m. [MU] complement d'un interval Allò que manca a un interval musical per a valer una octava.
6 1 m. [FL] Funció sintàctica del constituent que completa la significació d'un altre constituent, del qual depèn i respecte al qual tendeix a ocupar posicions adjacents.
6 2 m. [FL] Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d'una preposició.
6 3 [FL] complement agent Complement del verb passiu que és alhora el subjecte de l'oració activa corresponent.
6 4 [FL] complement circumstancial Complement verbal que expressa circumstàncies de manera, de lloc, de temps, etc., respecte a la situació designada pel verb.
6 5 [FL] complement de datiu Complement que pot ésser representat pel pronom feble li , o les variants flexives d'aquest pronom, sigui el complement indirecte, el datiu ètic, el datiu possessiu o el complement benefactiu.
6 6 [FL] complement de règim Complement verbal introduït per la preposició que el verb selecciona.
6 7 [FL] complement directe Complement verbal introduït generalment sense preposició, que expressa el tema o el pacient de la situació designada pel verb.
6 8 [FL] complement indirecte Complement verbal introduït per la preposició a , que expressa el destinatari o l'experimentador de la situació designada pel verb.
6 9 [FL] complement predicatiu Complement verbal que realitza una predicació secundària sobre el subjecte, sobre el complement directe o, més esporàdicament, sobre el complement indirecte.