FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a pintar, proveïda d'un forat per on el pintor passa el dit gros de la mà contrària a la que pinta, per sostenir-la. Riquesa de color d'un pintor. La paleta d'en Mir. Planxa amb què termina cadascun dels braços d'una roda de nau, d'un molí, etc. Pala d'una hèlix, d [...]
recents. Per tant, en els casos següents la erra final es pronuncia:
Monosíl·labs: car, cor, far, gir, llar, mar, mer, mur, or, pur, rar, tir; Llor, Mir, la Quar, el Ter.
Polisíl·labs: amor, enter, favor, futur, humor, motor, obscur, particular, popular, prematur, rigor, singular, sonor, sospir, valor [...]