increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model que segueixin.
Quan el verb relluir es fa servir amb el sentit de 'brillar amb gran esclat', es conjuga sense l'increment -eix- (relluu, relluen, relluï...). Per exemple:
El sol relluu amb força.
Els ulls de la nena relluen febrosos.
En [...]
El verb retrunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
retrunyo, retrunys, retruny, retrunyim, retrunyiu, retrunyen
Present de subjuntiu
retrunyi, retrunyis [...]
Quan les paraules cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions en ma vida, en ta vida, etc., són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l'adverbi no per reforçar la negació. Generalment, en registres formals s'ha [...]
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu
dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu [...]
Fitxa
6405/5Darrera versió: 19.04.2023
Títol
Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni?
Resposta
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)
Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per [...]
L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple:
No hi ha suc. (i no No n'hi ha suc.)
Hi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.)
Al bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.)
Ara bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi [...]
El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:
Present d [...]
Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà el [...]
Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última [...]
Per expressar la idea que un temps determinat ha transcorregut des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o el verb passar, entre d'altres. Amb aquest significat, però, no és adequat fer servir el verb anar. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta [...]
Fitxa
6405/5Darrera versió: 19.04.2023
Títol
Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni?
Resposta
El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu donés, donessis, donés, donéssim, donéssiu, donessin
Cal tenir en compte que, en els registres formals, no són acceptables les formes velaritzades que s'han desenvolupat en alguns parlars: donc, dongui, dongués, etc.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.3c)