Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 126

Diccionari català-castellà
61. ocurrència
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [fet d'ocórrer] ocurrencia. 2 [esdeveniment casual] ocurrencia. 3 [idea, pensada] ocurrencia. Has tingut una feliç ocurrència, has tenido una feliz ocurrencia. 4 [pensada enginyosa] ocurrencia. Vam riure molt amb les seves ocurrències, nos reímos mucho con sus ocurrencias. 5 crist [de dues [...]
62. escletxa
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [entre dues coses no ben closes] rendija, resquicio m. Ho vaig veure per l'escletxa de la porta, lo vi por la rendija de la puerta. 2 [forat llarg i estret] grieta, hendidura, fisura. 3 [artificial] ranura, hendidura. 4 [en una roca] grieta, fisura. 5 med [clivella] grieta.  [...]
63. diferència
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [qualitat de diferent] diferencia. 2 [entre dues persones o més] diferencia. 3 merc diferencia. 4 mat diferencia. 5 a diferència de a diferencia de. 6 amb l'única diferència que con la sola diferencia de que. 7 no fer diferències fig no hacer diferencias. 8 partir la diferència dr partir la [...]
64. sobrar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [sobrepujar] sobrepujar, superar, aventajar. v intr 2 sobrar. En sobren dues dotzenes, sobran dos docenas. 3 [estar de massa] sobrar, estar de más (o de sobra). Aquí hi sobres, ja te'n pots anar, aquí sobras, ya puedes irte. 4 no sobrar-li'n gaires no andar (o no estar) sobrado de.  [...]
65. coincidir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [en l'espai] coincidir. Els dos ginys llançats a l'espai no han coincidit, los dos ingenios lanzados al espacio no han coincidido. 2 [en el temps] coincidir. Els fets coincidiren amb la seva mort, los hechos coincidieron con su muerte. 3 fig coincidir. Dues versions que no coincideixen [...]
66. matinada
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 madrugada. 2 de la matinada de la madrugada, de la mañana. Vam tornar a casa a les dues de la matinada, volvimos a casa a las dos de la madrugada. 3 de matinada de madrugada, muy temprano, muy de mañana. 4 fer matinada (o prendre la matinada) fig i fam pegársele a uno las sábanas.  [...]
67. posseir
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 poseer, tener. Posseeix dues finques a l'Empordà, posee dos fincas en el Ampurdán. 2 fig [conèixer a fons] poseer, dominar. 3 fig [una dona, un home] poseer, tomar. 4 [usat sobretot en passiva] poseer, dominar. Posseït pel diable, per una passió, poseído por el diablo, por una pasión. v [...]
68. retard
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 retraso. El tren porta un retard de dues hores, el tren lleva un retraso de dos horas. 2 elect i tecnol retardo, retraso. Línia de retard, línea de retardo. 3 mús retardo. 4 arribar amb retard llegar con retraso, llegar tarde. 5 de retard [bomba, projectil] de efecto retardado. 6 retard mental [...]
69. festejar
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer festes a algú] hacer fiestas. 2 [una noia] cortejar, festejar, hacer la corte, pretender, ir tras (o detrás) de. En Joan festeja la Roser, Juan corteja a Rosario. 3 abs tener novio (o novia), festejar. El meu fill ja festeja, mi hijo ya tiene novia. 4 abs [dues persones] ser novios [...]
70. diamant
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 min diamante. Diamant brut (o en brut), diamante bruto (o en bruto). 2 tecnol [de vidrier] diamante. 3 esport [en beisbol] diamante. 4 jocs [de les cartes franceses] diamante. 5 diamant de dues bandes ornit [Taeniopygia bichenovii] diamante de Bichenov. 6 diamant de Gould ornit [Chloebia [...]
Pàgines  7 / 13 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>