1 dematí gran dia, tard al matí, ja entrat el dia. matinada alba(->) 2 De matí: Dejorno de jorn. De bon matí. A trenc d'alba. A punta de sol. A punta d'albao a punta de dia. El sol eixit, de matí, immediatament després de sortir el sol. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

blancor. Aquest matí, abans de sortir el sol, hi havia blancor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

calor. bovor botorn estuba. Quina estuba fa, avui! angoixa, estat de l'atmosfera que fa dificultosa la respiració. Quina angoixa fa, aquest matí! Cp. ofegor Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

enllitar(v. intr.) allitar-se enllitegar-se posar-se(o ficar-se) al llit, es diu sovint per enllitar-se. No es trobava gaire bé, aquest matí, i s'ha ficat al llit. Ant. Deixar el llit. Llevar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

gerdor fresca. La fresca del matí el revifà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(planeta) estrella matutina (o vespertina) estel del matí (o del vespre) estel bover Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

enjorn de matí de matinet de bona hora a punta de dia, molt dejorn. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

bona hora. Demà m'he de llevar de bona hora. De matí, d'hora al matí. De bon matí, íd. Dejorno de jorn, íd. Prest. Prest o tard vindrà el temporal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estrella estela astre estel polar(o del nord) estel de la tramuntana, estel polar (Alc.). estel matutí (o del matí, o de l'alba), el planeta Venus. estel vespertí (o del vespre), íd. estel amb cua, cometa. estel fugaço bòlid, meteor lluminós. estel errant, íd. estelada, les estrelles en [...]

Cos celeste, en general. estrellao estel, astre amb llum pròpia i, per ext., qualsevol dels astres que brillen al cel. Estrella o estel del matí, el planeta Venus. estel fugaç, meteor igni que apareix com un estel amb moviment ràpid i de brevíssima duració. planeta asteroideo planetoide lluna [...]