FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Unit o afegit a una cosa. Partícula afixa. En gram., morfema que s'afegeix a un mot o a un radical per a crear un nou mot o per a expressar alguna categoria gramatical. afix derivatiu Afix que crea un mot nou. afix flexiu Afix que expressa alguna categoria gramatical. En mat., nombre complex [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'alinear o d'alinear-se; l'efecte. En mat., conjunt de punts alineats segons certes lleis. Línia d'una carta celeste que té com a finalitat d'ajudar a reconèixer els estels i les constel·lacions. Conjunt d'estaques posades com a vèrtex d'una línia trencada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer mat. Pintar, colorar, amb colors que harmonitzin els uns amb els altres, que siguin agradables a la vista. Fer ressaltar els matisos que presenta (una cosa). Matisar una cançó, una peça de música, en executar-la. Les flors que matisen el prat. Introduir cert matís, to o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diversos en què es descompon un so musical. En mat., que té relacions o propietats semblants a les dels acords musicals. Nombres harmònics. Funcions harmòniques. Instrument musical format per una sèrie de llengüetes que produeixen cadascuna un so diferent quan l'executant bufa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intersecció, la intersecció, de dues carreteres, de dos camins. En mat., conjunt format per elements que pertanyen alhora a dos o més conjunts. Operació de trobar el conjunt intersecció. Sistema per a determinar les coordenades d'un punt inaccessible d'un terreny. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en ordre. Aquests llibres, cal ordenar-los. Ordenar un seguici. Han ordenat la casa perfectament. Ordenar els termes d'un polinomi segons les potències creixents d'una lletra. En mat., definir en un conjunt una relació d'ordre. Conferir un orde sagrat (a algú). El bisbe ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
temps, to, harmonia o clau. En mat., successió d'elements d'un conjunt finit. Fenomen pel qual una llengua és diferent segons l'època, el lloc i el grup social que la parla. La variació dialectal de l'italià. variació lliure Variant lliure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mateix punt. Les dues manifestacions varen convergir a la plaça. Fer convergir els focs de les bateries. Diverses opinions, idees, accions, etc., dirigir-se envers una finalitat o un objectiu comuns. Tots els nostres treballs convergeixen vers el bé comú. En mat., una successió o una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
diccionari. La definició del mot agafar. Donar una definició. Fer una definició. Una definició clara, exacta, equívoca, incompleta. En mat., introducció d'un nou concepte a partir de conceptes anteriors ja definits. Fidelitat de reproducció de les imatges obtingudes sobre [...]
