FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir la mesura d'un desig o d'una necessitat (d'algú). Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer. Ja estic satisfet: no em cal menjar més. Fer content (algú) acomplint allò que desitja o espera. Jo estaré ben satisfet, jo em donaré per ben [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que segueix immediatament el primer, que en una sèrie, en té un davant seu, el que fa dos. Ell s'està al primer pis, i jo, al segon. Felip II. El capítol segon. Ha obtingut el segon premi. Que interpreta la segona veu en un conjunt instrumental o vocal. Els segons violins [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, suposar, (quelcom problemàtic, probable) tenint en compte dades, indicis, precedents, circumstàncies, etc. Ell no havia calculat les conseqüències del seu acte. Calculem que arribaran a les nou. Jo calculo que no vindrà. Disposar, combinar, (les coses) amb vista a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'herència) d'una persona a qui correspongui. Deferir l'herència per la mort del causant. Denunciar (el culpable) a una autoritat. Cedir (alguna cosa) per condescendència. Cedir per respecte o consideració, condescendir respectuosament. Jo defereixo a la seva edat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir (alguna cosa) davant algú perquè aquest la vagi escrivint. Agafeu la ploma: jo us dictaré la resposta. Dictar una carta a un secretari, un tema als deixebles. Suggerir, inspirar a algú (allò que escriu, allò que diu). Són ells que t'han dictat aquesta resposta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Opinió sobre el que cal fer en un afer, pensar d'alguna cosa, la inferència que cal treure'n, etc. El seu parer és que no ho hem d'acceptar. Que cadascú digui, manifesti, el seu parer. Som del mateix parer. Segons el meu parer. Jo soc de parer contrari. a parer de Segons el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cansat, que no em puc tenir. Fer tenir dret un pal. tenir a Considerar com a. Jo tinc a honor de rebre'l a casa. tenir algú o alguna cosa per Jutjar 2 2. Jo ho tinc per bo. Jo el tinc per boig. tenir per a si un fet Tenir com a opinió particular. Jo tinc per a mi que és boig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
entrada en algun lloc. Colar-se en una festa. Colar-se en un concert. Passar al davant d'algú, en una cua, sense esperar el torn. Jo he arribat primer però aquell s'ha colat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fuig [o fugi, o fugiu] Forma d'imperatiu adreçada a algú amb què hom expressa el rebuig o el menyspreu pel que acaba de dir. Enveja? Au, fuig: enveja, jo, d'aquell pobre desgraciat? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
És emprat: Denotant el lloc on és o s'esdevé, cap a on va, per on passa, algú o alguna cosa. Els he dit que anessin a casa de la mare, i ara hi són. Quan jo tornava de la plaça, ella hi anava. Aquesta palanca està consentida: no hi passem. T'he manat [...]
