21.
llongada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Franja de sorra que l'onada del mar mulla. [...]
|
22.
franjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Guarnir amb una franja o amb franges. Franjar d'or un escut. [...]
|
23.
laticlavi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Túnica adornada amb una ampla franja de porpra, que portaven els senadors romans. [...]
|
24.
alar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De les ales. La cadernera es caracteritza per una franja alar de color groc. [...]
|
25.
degollat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell exòtic de l'ordre dels passeriformes, caracteritzat per una franja vermella a la part anterior del coll. [...]
|
26.
bandinella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de tela que va penjada a una trompeta. Tros de tela que es posa com a franja o cortina en els prestatges. [...]
|
27.
ebrenc -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu. La ribera ebrenca. La música tradicional ebrenca. Natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. L [...]
|
28.
galaicoportuguès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Galícia i a Portugal. Llengua romànica medieval parlada a la franja occidental de la península Ibèrica. Relatiu o pertanyent al galaicoportuguès. Literatura galaicoportuguesa. [...]
galaicoportuguès -esa
|
29.
xipella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de parlars de transició entre el català oriental i l'occidental, parlats en una franja discontínua des de l'Alt Urgell fins a la Conca de Barberà. Relatiu o pertanyent al xipella. [...]
|
30.
vira
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fletxa prima i de punta molt aguda. Tira que, per a reforç del calçat, es cus entre la sola i la pell. Part no greixosa de la cansalada viada. Franja de distint color. La vira de la barretina. [...]
|