FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En quím., terme de l'equació d'estat dels gasos reals, constant per a cada gas considerat, que dona compte del volum propi ocupat per les molècules del gas i llur esfera d'influència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és de la naturalesa d'un gas. Substància gasosa. Fase gasosa, estat gasós, d'una substància. Que conté gas. Una beguda gasosa. Beguda refrescant feta d'aigua gasada, amb edulcorants i aromes cítriques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cremar els extrems de fibres que sobresurten del cos (del filat i del teixit), fent-lo passar ràpidament per damunt d'un flam de gas, un cos incandescent o una zona de radiació infraroja. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels sítids, d'uns 14 centímetres de llargada, amb el plomatge blau grisenc a les parts superiors i amb el bec dret i fort (Sitta europaea). pica-soques blau Pica-soques 1 . Raspinell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que escalfa. Recipient que, omplert de brases, aigua calenta, vapor, etc., serveix per a escalfar. Aparell emprat per a escalfar aigua o un altre fluid per mitjà d'energia elèctrica, de gas, etc. Estoreta elèctrica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Òxid la molècula del qual conté només un àtom d'oxigen. monòxid de carboni Gas incolor, tòxic, de fórmula CO, resultant de l'oxidació incompleta del carboni per l'oxigen. monòxid de dinitrogen Gas hilarant emprat en anestèsia. [...]