Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que [...]
És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en [...]
Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per [...]
Les majúscules han de dur accent gràfic, igual com les minúscules, d'acord amb les normes d'accentuació. Per tant, cal accentuar noms propis com Àngela o Òscar, o bé mots que comencen en majúscula a començament de frase, per exemple: És un bon noi.
A més de transgredir les normes d'accentuació, la [...]
El prefix re- indica 'duplicació' o 'repetició', de vegades 'intensitat', i s'adjunta a verbs (i noms i adjectius que se'n deriven) sense guionet; així, doncs, formen una sola paraula. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara reactivar, recomençar, redescobrir, reorganitzar, ressituar [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.
els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]
:
en el verb halar ('menjar')
en algunes interjeccions: ehem!, ha!, hum!...
en estrangerismes no adaptats fonèticament al català: hall, hippy, hobby...
en noms propis no adaptats i els seus derivats, en què la h ha conservat la pronúncia de la llengua d'origen: Hamlet, Hegel, Hitler, Hölderlin, Hume [...]
, unça, etc. I els noms derivats de verbs amb les terminacions -ança, -ença: alternança, semblança, creixença, temença, etc.
A final de mot es pot trobar:
s: cabàs, gos, nas, etc.
ç: braç, feliç, terç, veloç, etc.
És útil recordar l'ortografia del so de la essa sorda en alguns casos [...]
indicacions següents:
1. Darrere de vocal o diftong tònics se sol escriure t:
abat, beneit, buit, eixerit, entrecot, humit, oblit, paret, possibilitat, quedat, realitat, salut, set, visigot, etc.
Hi ha aquestes excepcions:
El mot fred, per raons etimològiques.
Els noms femenins acabats en -itud [...]
