41.
alumbrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ciri (o l'espelma). 5 [sacar a la superficie] fer aflorar. Alumbrar las aguas, fer aflorar les aigües. 6 [sacar del error] il·luminar. 7 agr [las cepas] escocellar. 8 tecnol [meter en alumbre] alumenar. v intr 9 [parir] infantar, deslliurar, donar a llum. 10 [dar luz] fer claror. Las luces de esta [...]
|
42.
palo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
más tieso que el palo de una escoba fig anar dret com un fus (o com un ciri, o com un perpal). [...]
|
43.
dret 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. recte. 2 En posició vertical. vertical erecteo eret, en posició vertical i sense corbar-se; també, en erecció. enciriato encirat, dret com un ciri. estirat. Caminar estirat. reixinxolat, dret, en erecció, oposat a pèndul. El gos tenia la cua reixinxolada. palplantat, dit d'una [...]
|
44.
tros
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rajola trencada. cul, l'últim tros que resta d'una cosa que normalment es consumeix. Un cul de ciri. punta, íd. Una punta de cigarreta. bloc, tros gran, esp. de pedra o d'altra matèria dura i pesant. encetall, el primer tros que hom talla en encetar una cosa (pa, formatge, botifarra [...]
1 → fragment, part, mica. bocí, tros de menjar. També: un bocí de roba, de corda, de paper, etc. mos, tros d'una cosa comestible. esvorell, tros desprès de la vora d'una cosa. Un esvorell del plat. escantell, descantell o esmorrell, íd. peça. Fer peces una cosa, fer-la a trossos. cap. Un cap de corda. Un cap de núvol. escapça o escapçadura, tros que resta en escapçar un objecte. capol o retall. Capols de ferro. escapçall (de paper, tela, pell, planxa metàl·lica, etc.) metralla o granalla, trossos petits de metall. escapcia o escapció (de carn, peix, etc., que hom ven a un preu més baix) tall (→), de carn, de peix, de formatge, etc. tira o llenca, tros llarg i estret (de paper, drap, cuir, metall). També, una llenca de cansalada. penca (de cansalada, de pebrot, de suro, etc.) timbarro, tros gros de pa, carn, etc. guimbarro, tros gros de pa, crostó. rosegall o rosegó, tros de pa, especialment el que hom deixa mig rosegat. rosegada, tros emportat rosegant. cantell (de pa, de formatge, etc.), tros gros. panna, tros de forma de placa gruixuda. Una panna de suro. resquill o resquitx, trosset semblant a una petita estella, que es desprèn d'un os, d'un objecte acerat, etc. troquisc o trocisc, trosset d'una substància medicinal. inxa, trosset d'os trencat. parrac, tros de roba esquinçada. pelleringa, tros que penja (de pell alçada, de roba estripada); tros de carn en què gairebé tot és pell. derna, test o padellàs, tros d'un objecte trencat. teulís, tros de teula o de rajola trencada. cul, l'últim tros que resta d'una cosa que normalment es consumeix. Un cul de ciri. punta, íd. Una punta de cigarreta. bloc, tros gran, esp. de pedra o d'altra matèria dura i pesant. encetall, el primer tros que hom talla en encetar una cosa (pa, formatge, botifarra, etc.). tronc o frust, la part d'un con o d'una piràmide troncada, compresa entre dues seccions. bri, trosset solt d'un filament. Un bri de seda. clap (→), tros d'una cosa que es distingeix d'alguna manera de la superfície que l'envolta. Un clap de neu, de bosc, de cel. pany. Un pany de paret, de cel, de la camisa, d'un mantell, etc. llenç (de paret) algepsó, tros de paret o envà de guix que hom aprofita per a una nova construcció. ram o tram, tros d'escala que va de replà a replà. bocinalla, menudall o rebles, trossos molt petits d'una cosa. guixot, tros de guix arrencat d'una obra. palleta, trosset d'or que es troba a la sorra de certs rius. 2 → distància, estona. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |