FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu masculí plural i el datiu plural, masculí o femení, del pronom de tercera persona quan van immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva, o d'un pronom feble acabat en vocal. Porta'ls. Porta-me'ls. A les vostres germanes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar (alguna cosa) sense alterar-ne la naturalesa essencial, canviar-ne alguna qualitat. Modificar una màquina. Modificar una llei. Limitar o restrènyer el sentit, l'aplicació, (d'un mot). L'adverbi modifica el verb. Determinar el mode (de quelcom). L'edat modifica el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
allò de què hom afirma o nega un predicat. Funció sintàctica que identifica el constituent oracional al qual s'atribueix el predicat. Constituent oracional que fa aquesta funció i que formalment es caracteritza perquè en moltes llengües concorda amb el verb [...]
L'ús pronominal del verb passar es pot fer servir amb el significat d'estar durant un temps en algun lloc o emprar un temps d'alguna manera. Per exemple:
Em passaria el dia dormint.
Ens vam passar l'estona explicant acudits.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
llengües construïdes no han fet fortuna. Construir una frase, una proposició. Construir un verb amb un complement donat. Construir un triangle donats els seus tres costats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
acció, afectar directament algú o alguna cosa. La persona sobre la qual recau l'acció expressada pel verb. En aquest litigi recaurà una sentència absolutòria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cosa no sigui o s'esdevingui. mai que [o mai per mai que] Amb el verb que segueix en subjuntiu, equival a si alguna vegada amb el verb en indicatiu. Mai que et pregunti res, tu fes veure que no ho saps. mai més [o mai pus, o pus mai, o pus mai més] Cap altra vegada. No et vull veure mai [...]
