. Les ànimes dels morts. manes, ànimes o ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans. eó, per als gnòstics, cadascun dels éssers espirituals eterns intermediaris entre Déu i el món. genio dèmon, deïtat tutelar, esperit que, segons els grecs, presidia el destí d'una persona, una [...]

(de l'esperit) recol·lecció reconcentració meditació contemplació Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 extracte essència. Essència de roses. esperit(per destil·lació). Esperit de vi. Esperit de sal, etc. decuito decocció, extret obtingut per decocció. Cp. quinta essència, olis essencials 2 llibre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. esparpillament, espavilament, frescor (d'esperit), llestesa, vivesa o vivor, vitalitat, animació, brio Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ànima. 2 voluntat. delit, ànim que es té a fer quelcom que requereix un esforç. esperit, ànim, principi de les nostres resolucions. Un home, una dona, d'esperit. 3 intenció. 4 coratge. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (Dit de l'esperit) abstret. 2 (Dit de la gent) col·lectici, recollit d'ací d'allà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 aglomeració Cp. manifestació 2 (de l'esperit) reconcentració recolliment recol·lecció 3 (d'allò que és dispers) reunió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

patri. Pàtria potestat. pairal, dels pares. La casa pairal. paternal(usat esp. per a les coses de l'esperit). Amor paternal. Però, els béns paterns. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Qualitat de fi. llisor. La llisor del seu cutis. delicadesa tenuïtat exquisitat Ant. Tosquedat. 2 (De l'esperit) discreció subtilesa sensibilitat tacte sagacitat diplomàcia Ant. Rudesa. Grosseria. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

maternal, de mare, i esp. com de mare (dit de les coses de l'esperit). L'estimava amb un afecte tot maternal, com de mare, sense ésser-ho. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]