Resultats de la cerca frase exacta: 421

111. aturat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De poc esperit per a fer les coses, de poca empresa. Inactiu 1 . A la feina no fa mai res: sempre el veig aturat. Desocupat 2 . [...]
112. consubstancial
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la mateixa substància amb un altre. Crist, coetern i consubstancial amb el Pare i l'Esperit Sant. Inseparable, propi, coexistent. L'elegància és consubstancial amb ella. [...]
113. academicisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'acadèmic. Manerisme propi d'una acadèmia o un acadèmic. Aplicació a les obres d'art d'un esperit formalista i convencional, com el propugnat per les acadèmies. [...]
114. ioga
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disciplina d'origen hindú que té per objecte d'assolir el domini del cos i de l'esperit a través d'unes pràctiques ascètiques o simplement físiques o psicofisiològiques. [...]
115. estament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Classe, condició social. A l'Antic Règim, grup social amb certa base jurídica i dotat d'esperit corporatiu, que implicava l'existència d'unes normes per a entrar-hi o sortir-ne. [...]
116. esborneiar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Perdre l'esma a causa d'un espant, d'una emoció forta, d'un enlluernament. En veure l'os el cavall va esborneiar-se. L'esperit se m'esborneià i topava pertot. [...]
117. finor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fi. La finor de les seves mans, de la seva pell. La finor d'aquelles perles. La finor del seu olfacte, del seu paladar. La finor del seu esperit. [...]
118. lúcid -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que comprèn clarament les coses. Un esperit lúcid. Un raonament lúcid. Un estil lúcid. Aquell pobre boig té pocs moments lúcids. Tenir un moment lúcid enmig del deliri, de la febre. [...]
119. idealisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que afirma la primacia de l'esperit, de les idees o dels ideals. Idealisme platònic. Doctrina filosòfica que nega l'existència de substàncies materials, de realitats heterogènies a la consciència. Idealisme de Berkeley, de Kant, de Hegel [...]
120. lluminós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dona llum. Un cos lluminós. Un punt lluminós. Una idea lluminosa. Un esperit lluminós. Proveït d'un diafragma màxim de gran obertura, s'aplica a l'objectiu d'un aparell òptic. [...]
Pàgines  12 / 43 
<< Anterior  Pàgina  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  Següent >>