FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De cavaller. Pertanyent a la cavalleria considerada com un sistema. Societat cavalleresca. Que té el caràcter, les qualitats, del cavaller ideal, l'esperit de la cavalleria. Ideals cavallerescos. Una valentia, una lleialtat, cavalleresca. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posseït de l'esperit maligne, que té els mals esperits. Semblar un esperitat. Fer ulls d'esperitat. La noia, esperitada, s'obria pas entre la gent. Córrer com un esperitat. Cridar com un esperitat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art de representar figures per mitjà d'una il·lusió òptica. Emprament d'imatges, de combinacions, etc., pròpies per a fer il·lusió a l'esperit colpint la imaginació. Objecte o concepte més aparent que real. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot ésser tocat. L'essència pura i intangible de l'esperit. Que no pot ésser canviat ni modificat. La sobirania dels estats no és un mite intangible. Tradicions que alguns consideren intangibles. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar l'ànim (d'algú). La mera presència d'aquell parent la contorbava. Alterar (l'ànim) d'algú. La mera presència d'aquell parent li contorbava l'esperit. En sentir aquelles paraules, el noi es contorbà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit d'invenció. Un home d'enginy. Tenir molt d'enginy. Habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d'aconseguir o d'executar alguna cosa. Més val enginy que força. Giny 2 . Les catapultes eren enginys de guerra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es mou amb facilitat i rapidesa, que té els moviments ràpids i expedits. Una dona àgil. Un cavall àgil. Cames, peus àgils. Els dits àgils d'un pianista. Àgil com una daina. Una veu àgil. Un esperit àgil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure el fre (a un cavall, a una haveria). Provocar les passions (d'algú). La pruïja que desenfrena carn i esperit. Lliurar-se sense fre a les passions, a la llicència de costums, etc. Celebren orgies i es desenfrenen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Constrènyer (un esperit, un diable, etc.), a aparèixer o a obeir, per la invocació d'un nom sagrat o per pràctiques màgiques. Conjurar els dimonis. Conjurar les ombres dels morts. Conjurar els elements. Pregar (algú) amb instància en nom d'alguna cosa sagrada [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No present en un lloc. Absent del país. Enyorar els amics absents. absent de mi (o absent de tu, etc.) Separat, allunyat, de mi, de tu, etc. Dir mal dels absents. Que no està atent al que passa, distret. Tenir l'esperit absent. [...]
