FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Simulacre de capella que portaven els ermitans per a la capta. Capella improvisada al carrer per a les estacions del Santíssim. Capella de joguina. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle. Esperit de capelleta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb el cos o una part del cos arronsat, com si hom intentés de reduir-ne el volum. Anava tota encongida amb aquell vestit de sa germana. D'ànim flac, de poc esperit. El germà petit és un milhomes, però el gran és tímid i encongit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
divisió jeràrquica de la societat. La casta sacerdotal. La casta guerrera. Classe o ordre de persones que, a base de privilegis hereditaris, professió, etc., té un esperit d'exclusió respecte a les altres classes de la societat. La casta nobiliària, militar. Esperit de casta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caminant se m'han eixamplat les botes. eixamplar-se-li a algú el cor Algú, tranquil·litzar-se. eixamplar el cor a algú Llevar l'angúnia, tranquil·litzar l'esperit, perquè ha desaparegut una por, un perill, etc. Donar l'amplària adient (a un teixit). Separar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de cert, de veritable. La certesa d'un fet. Estat de l'esperit que considera una cosa com a certa, segura, que està segur de posseir la veritat. Això ha passat així: en tinc la certesa. certesa moral Certesa no absoluta, però suficient per a la pràctica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en estat d'embriaguesa. L'embriagaren per fer-lo parlar. El vi embriaga. Esdevenir embriac. No està avesat a beure i s'embriaga de seguida. Excitar fortament l'esperit (d'algú). El seu discurs embriagava l'auditori. L'ambició satisfeta embriaga. S'embriaga de tendresa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un bot, aixecar el cos bruscament del seu punt de suport restant un moment enlaire. Un cos elàstic, ésser llançat enlaire després de topar a terra o sobre una superfície. Aquesta pilota no bot. Experimentar una commoció violenta de l'esperit. Ja va botre, ja, quan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Do extraordinari i transitori concedit per l'Esperit Sant als cristians, amb vista al bé de l'Església. Qualitat d'una persona que la fa més apta per a complir la seva missió. Capacitat moral de certes persones per a guiar i inspirar els altres sense cap tipus de coacció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una forma corporal, especialment d'una forma humana. Déu encarnà son fill. El Verb s'ha encarnat. Personificar 2 . Luter encarna l'esperit de la Reforma. Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla. Una ferida, posar carn nova. Pintar del color de la carn. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit mercantil, s'aplica especialment a coses que no han d'ésser objecte de comerç. Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions [...]
