201.
com 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
|
202.
encarnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una forma corporal, especialment d'una forma humana. Déu encarnà son fill. El Verb s'ha encarnat. Personificar 2 . Luter encarna l'esperit de la Reforma. Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla. Una ferida, posar carn nova. Pintar del color de la carn. [...]
|
203.
genitiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que expressa principalment una relació de possessió, pertinença, origen d'acció, etc. Cas genitiu. genitiu absolut Construcció grega constituïda per un substantiu declinat en genitiu i un verb [...]
|
204.
me
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo, quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms febles hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Escriu-me. Empeny-me. No me la prenguis. Dona-me'l. [...]
|
205.
pacient
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
qual recau l'acció que expressa el verb. [...]
|
206.
subcategoritzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més arguments). El verb córrer subcategoritza un argument agent. [...]
|
207.
't
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
|
208.
te 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo immediatament algun dels dos pronoms hi i ho, es troba immediatament darrere un verb acabat en consonant o u o davant un altre pronom feble. Vesteix-te. Asseu-te. Ves-te'n. No te la donaré. [...]
te3
pron. [LC] Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona |
209.
complement
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
ocupar posicions adjacents. Constituent que realitza aquesta funció sintàctica. Complement de nom. Complement verbal. Complement d'una preposició. complement agent Complement del verb passiu que és alhora el subjecte de l'oració activa corresponent. complement [...]
|
210.
auxiliar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és adjuntat. Verb auxiliar. L'auxiliar haver. [...]
|