Resultats de la cerca bàsica: 175
|
1.
estranger -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és d'un altre país. És estranger: és anglès. Mercaderies estrangeres. Persona natural d'un país diferent d'aquell on es troba. Un estranger. Al poble conviuen estrangers i nacionals. Que és altre que el propi país. Les nacions estrangeres. Conjunt [...]
|
|
2.
estranger
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj i m i f 1 extranjero -ra. m 2 extranjero. No viatja gaire per l'estranger, no viaja mucho por el extranjero. [...]
|
|
3.
nom de marca estranger
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Nom de marca pres directament d'una llengua que no és pròpia del territori d'origen de la marca o la sonoritat i la grafia del qual evoquen un origen geogràfic estranger, amb la finalitat d'augmentar-ne el valor percebut. [...]
|
|
4.
estranger
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. al·lòcton. Els emigrants són al·lòctons en el país que els ha acollit. al·logen, que és d'una altra raça que la que domina en el país on viu. Els jueus, fora d'Israel, constitueixen arreu grups al·lògens. exòtic, procedent d'un país estranger. Una planta exòtica. Un mot exòtic. forà [...]
1 adj. al·lòcton. Els emigrants són al·lòctons en el país que els ha acollit. al·logen, que és d'una altra raça que la que domina en el país on viu. Els jueus, fora d'Israel, constitueixen arreu grups al·lògens. exòtic, procedent d'un país estranger. Una planta exòtica. Un mot exòtic. forà. Gent forana. Costums forans. foraster, que és d'una altra contrada o ciutat que la nostra. exterritorial, fora dels límits d'un territori. bàrbar o barbre, per als grecs i romans, estranger. La invasió dels bàrbars. Cp. extraterritorial 2 m. i f. Persona natural d'un altre país. metec, persona establerta en un país respecte al qual és un estranger. Un gran nombre dels pobladors dels països d'Europa Central, avui, són metecs. 3 m. Tots els altres països fora del nostre. l'exterior. Notícies de l'exterior. Ant. Nostrat. Propi. Nacional. Del país. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
5.
banc estranger
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Banc que pertany a un país estranger amb sucursals o filials en el territori d'aquell país. [...]
|
|
6.
capital estranger
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Capital que un país rep provinent d'altres països. [...]
|
|
7.
estranger | estrangera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Persona que no té la nacionalitat del país on es troba. [...]
|
|
8.
estranger | estrangera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Persona que no té la nacionalitat d'un estat determinat. [...]
|
|
9.
estranger | estrangera
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Persona que no té la nacionalitat d'un estat determinat. [...]
|
|
10.
'extrany' o 'estrany'? / 'extranger' o 'estranger'? / 'extendre' o 'estendre'?
Font
Fitxes de l'Optimot
extès, extesa)
estendre (i estès, estesa)
extranger
estranger
extrany
estrany
[...]
|
1 adj.
al·lòcton. Els emigrants són al·lòctons en el país que els ha acollit.
al·logen, que és d'una altra raça que la que domina en el país on viu. Els jueus, fora d'Israel, constitueixen arreu grups al·lògens.
exòtic, procedent d'un país estranger. Una planta exòtica. Un mot exòtic.
forà. Gent forana. Costums forans.
foraster, que és d'una altra contrada o ciutat que la nostra.
exterritorial, fora dels límits d'un territori.
bàrbar o barbre, per als grecs i romans, estranger. La invasió dels bàrbars.
Cp. extraterritorial
2 m. i f. Persona natural d'un altre país.
metec, persona establerta en un país respecte al qual és un estranger. Un gran nombre dels pobladors dels països d'Europa Central, avui, són metecs.
3 m. Tots els altres països fora del nostre.
l'exterior. Notícies de l'exterior.
Ant. Nostrat. Propi. Nacional. Del país.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana