FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
amb una gambera, s'aplica a una cama. Home vestit com els antics soldats romans que participa en les processons de setmana santa, desfilant en grup. Malarmat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestit interior, amb mànigues o sense, llarg fins als genolls o més avall dels genolls, que usaven els antics romans. Vestit anàleg, com el que usen els orientals, els eclesiàstics dessota els ornaments litúrgics, etc. Vestit llarg i poc o molt folgat. Membrana o capa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
porpra, especialment el portat com a emblema d'autoritat, especialment el portat pels emperadors romans i bizantins, pels cardenals. Dignitat imperial, cardenalícia. En heràld., esmalt neutre de coloració entre el violeta i el morat. Púrpura 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vas de vidre o de terra de cos rodó i coll allargat i estret que era usat entre els romans per a servir vi a taula o guardar-hi olis, perfums, etc. Recipient que conté un medicament injectable. Sac o vesícula membranosa. Vesícula plena d'aire de les fulles o les arrels de certes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
forma de govern, les funcions i la composició de les institucions i les relacions que mantenen entre elles. La Constitució de l'any 1978. Violar la Constitució. Disposició legislativa acordada a les Corts catalanes. Disposició legislativa dels emperadors romans. Disposició [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra majúscula emprada pels romans per a representar els nombres: I, V, X, L, C, D, M. Quantitat a què puja alguna cosa, representada per un número. La xifra de les despeses. La xifra total de les defuncions. xifra astronòmica Quantitat molt elevada. Sistema de signes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
comú d'Andorra. Cònsol major. Cònsol menor. Magistrat que compartia amb un altre i per un any la magistratura investida amb la suprema autoritat en la República romana. cònsol epònim Cònsol que donava nom a l'any entre els romans. Magistrat, cap d'un gremi o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir la supremacia, la preponderància. Els antics romans dominaren sobre molts pobles. La marina britànica dominava en el Mediterrani. Ell és el qui domina dins el Consell. En aquell país domina l'anarquia. Ésser la cosa més aparent, que té més força. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Símbol gràfic, especialment l'usat per a la notació del llenguatge. Caràcters jeroglífics, cabalístics. Escriure en caràcters aràbics, romans, grecs. Caràcters d'impremta, d'escriptura. Desxifrar els caràcters d'una inscripció, d'un llibre vell [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
arranjar qüestions, discòrdies, etc. Sempre que es barallen em toca fer de pare pedaç. pare polític Sogre. pares conscrits Senadors romans. pare de l'Església Escriptor dels primers temps de l'Església, notable per la santedat de vida i la vàlua i l [...]
