Fer cessar de viure, de subsistir. [...]

Manera com un grup humà intervé en el seu entorn a fi d'aconseguir els mitjans per a subsistir. [...]

subsistir. arrelar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Creença que una persona pot viure sense ingerir aliments sòlids, i en alguns casos també sense aigua, i subsistir únicament mitjançant el prana. [...]

v intr 1 persistir, perseverar. Persistir a parlar, persistir en hablar. 2 [durar llarg temps] persistir, perdurar, subsistir. La secada persisteix, la sequía persiste.  [...]

1 preexistència ésser(m.) coexistència, existència juntament amb altri. efectivitat subsistència, el fet de subsistir, de continuar existint. realitat Ant. Inexistència. 2 vida. 3 pl. Mercaderies que no han trobat encara sortida. estoc Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

dos dits del cor. restar a covar la cendra, restar en un lloc quan tots els altres ja se n'han anat. aquedar-se, restar, de nits, a casa seva. fer vida i mort(en un lloc), quedar-s'hi tota la vida. 2 Subsistir, una cosa, després de la separació d'una o més parts. quedar. Els pocs amics que li [...]

1 perseverar. 2 durar(->) mantenir-se subsistir covar(fig.). L'odi que cova al seu cor. entaular-se(el vent), persistir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 éssero ser preexistir coexistir subsistir ésser efectiu ésser real datar(intr.), existir des d'una certa data. La nostra amistat data de la guerra. 2 viure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 El fet de subsistir. existència. 2 Allò que és necessari per al sosteniment de la vida (s'usa hab. en pl.). aliment. mitjans de vida vida. La vida cada dia és més cara. pa(fig.). Tenir el pa assegurat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]