FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Alçà la mà i digué: Ho juro! Afirmar insistint en la veritat de l'afirmació. Et juro que és veritat. Et juro que no ho diré a ningú. Comprometre's per mitjà de jurament a complir, respectar, defensar, etc., (alguna cosa). El rei havia jurat el dret i els [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinar (una part del cos) en senyal de submissió i reverència. Humiliar el front davant algú. Abatre l'orgull, l'arrogància (d'algú), rebaixar d'una manera mortificant. Déu humilia els superbiosos. Li digué això per humiliar-lo. Fer l'humil, fer acte d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
respecte d'alguna cosa, d'ell, d'ella, d'ells o d'elles. Davant seu. A la vora seu. la seva La seva voluntat, opinió, el seu interès, etc. Per més que li ho diguis, farà la seva. Ell sempre va a la seva. Tothom hi digué la seva. És una noia molt feta a la seva. [...]
Àrbitre d'una cursa en línia encarregat d'indicar al jutge de sortida, amb una bandera vermella, el trencament d'una pala dintre els límits de la zona de 25 m. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ironia malèvola, burleta. Has vist amb quina sorna m'ha dit que ell estava sempre disposat a complaure'm? Ell, que no fa mai res del que li mano! [...]
