persones sordes de Milà. Malgrat tot, la llengua de signes es va continuar usant i es van desenvolupar varietats regionals a Amsterdam, Rotterdam, Groningen, Voorburg i St. Michielgestel, cadascuna associada a una escola.El 1986 va aparèixer el primer diccionari de la llengua de signes neerlandesa [...]

intents de preservació i revitalització lingüística.Existeix un diccionari bilingüe piapoco-espanyol: Klumpp, D. 1995, Vocabulario piapoco-español, Bogotà, Asociación Instituto Lingüístico de Verano. [...]

emprades, i permeten la comunicació a llarga distància en regions muntanyoses, a la selva o en regions molt extenses.Existeixen força estudis gramaticals sobre el sirionó i algun diccionari bilingüe sirionó-espanyol. [...]

, si bé alguns autors consideren que la regió de l'IRom, classificada en aquest diccionari dins de l'IRm, correspon a l'IRt. L'IRt s'utilitza, en teledetecció, amb diverses finalitats, entre les quals destaquen la detecció dels diferents nivells d'emissió de calor de les cobertes del sòl per a [...]

accés a les funcions altes. Només té certa presència a la ràdio i la televisió locals.L'hindko s'escriu en l'alfabet nastaliq (com l'urdú). Recentment (2003), ha aparegut el primer diccionari d'hindko, obra del famós poeta Sultan Sakoon. [...]

amenaçada per l'anglès i per la llengua de signes americana. Se n'està elaborant un diccionari per, si més no, documentar aquesta llengua tan poc coneguda. [...]

un territori extens (com l'aimara o el guaraní). En el mateix sentit, s'anomenava també llengua de l'inca. La primera gramàtica i el primer diccionari del quítxua, escrits pel dominic Fray Domingo de Santo Tomàs, van aparèixer l'any 1560.Etimològicament, el terme quichua o quechua [...]

recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme [...]

Es considera que les formes adequades són seient i selló (noms masculins), i no *sellí ni *sillín.Els motius de la tria de seient i selló són els següents:(1) Són formes recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. (2) Pel que fa a [...]