Resultats de la cerca bàsica: 453
|
61.
altura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a l'altura dels anglesos. No està a l'altura del seu temps, de les circumstàncies. En topografia, alçària determinada mitjançant els instruments d'anivellació. Segment perpendicular a la base comprès entre la base i el vèrtex oposat, en el triangle, el con [...]
|
|
62.
secundari -ària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
principal. Mesozoic. Era secundària. Arbre del canvi de velocitats situat a la sortida o cantó oposat al motor. Enrotllament secundari. Que, en el si d'una molècula orgànica, es troba unit a dos àtoms de carboni, s'aplica a un àtom de carboni saturat. Unit a un [...]
|
|
63.
xerrac
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fulla. xerrac de beina [o xerrac de costella] Xerrac reforçat amb una beina col·locada al cantell oposat al de les dents. xerrac de punta Xerrac de fulla estreta i afuada, acabada en punta. Instrument musical de percussió que consisteix en una fulla d'acer fixada per un dels caps a un [...]
|
|
64.
beina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un òrgan. La beina d'una fulla. Capa mucilaginosa que recobreix externament la paret d'algunes cianofícies. Reforç metàl·lic que, col·locat al cantell oposat al de les dents, a la fulla del xerrac de beina, manté la fulla de l'eina en una rigidesa total. [...]
beina
|
|
65.
mitjana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. mitjana geomètrica [o mitjana proporcional] Arrel enèsima del producte de n quantitats. Recta que uneix el vèrtex d'un triangle amb el punt mitjà del costat oposat. Separador físic entre les calçades que tenen sentits de circulació oposats. Ampolla de cervesa que [...]
|
|
66.
negatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
compta en sentit oposat al que s'ha pres com a positiu. Una acceleració negativa. Inferior a zero, s'aplica a un nombre i a una magnitud. Que té el signe de la càrrega de l'electró electronegatiu. Electricitat negativa. Reproducció fotogràfica en paper que mostra els [...]
|
|
67.
extrem -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Ara són a l'extrem del carrer. Els extrems dels dits. Estimar-se amb extrem. Això és l'extrem de la poca vergonya. Punt, moment, grau, estat, etc., situat a la màxima distància possible del seu oposat. Recórrer una cosa d'extrem a extrem. Passar d'un extrem a l'altre [...]
|
|
68.
darrere
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En combinació amb de, sola o amb un possessiu, expressa relacions que denoten: Posició al cantó oposat a la cara o aquell devers el qual hom avança. Amb les mans darrere l'esquena. Era darrere meu. Venia darrere meu. Passeu l'un darrere l'altre. Posa't [...]
|
|
69.
arrel
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part inferior d'una planta vascular, generalment enfonsada a terra, que creix en sentit oposat a la tija, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i serveix primordialment per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients. Les arrels d'un [...]
|
|
70.
inversió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subjecte i el verb o el substantiu i l'adjectiu. Anomalia consistent en el fet que un o més òrgans es troben al costat oposat al que ocupen normalment. inversió uterina Invaginació de l'úter de manera que la part interna es converteix en externa. inversió tèrmica [...]
|
beina
1 f. [LC] [DE] Estoig de la fulla d'una espasa, d'una daga, d'un punyal i d'altres armes, i de certs instruments tallants o punxants, com ara tisores, punxons, i d'alguns objectes prims i allargats. Un coltell amb sa beina. Una beina de punyal. Beina d'un paraigua. Beina d'una escopeta.
2 f. [DE] Part del cartutx on s'allotgen la càrrega de projecció d'un tret i el fulminant.
3 1 f. [LC] [ED] Doblec en la vora d'una peça de roba o d'una vela per on passa una veta o una cordeta.
3 2 f. [TRA] Butxaca que algunes veles de tallant tenen a popa per a introduir-hi els sabres.
4 1 f. [MD] [ZOA] [BO] Estructura anatòmica que embolcalla totalment o parcialment un òrgan. La beina d'una fulla.
4 2 f. [BO] Capa mucilaginosa que recobreix externament la paret d'algunes cianofícies.
5 f. [IMF] Reforç metàl·lic que, col·locat al cantell oposat al de les dents, a la fulla del xerrac de beina, manté la fulla de l'eina en una rigidesa total.