Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
191.
vós
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones. [...]
vós
pron. [LC] Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de 
|
|
192.
verbal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu a la paraula. Art verbal. Que es fa de paraula i no per escrit. Una crítica verbal. Una ordre verbal. Una promesa verbal. Un contracte verbal. Un procés, un judici, verbal. Relatiu o pertanyent al verb. Una forma verbal. Un sintagma verbal. Deverbal. [...]
|
|
193.
intensiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a fer intens, a intensificar. En gram., que serveix per a donar força o èmfasi. Un verb intensiu. Sufix intensiu. Que es proposa l'increment de la producció en àrees limitades amb alta aplicació de capital o de treball. Conreu intensiu. Agricultura intensiva [...]
|
|
194.
absolut -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
depèn de cap altre element oracional. Verb, adjectiu, absolut. En fil., independent, incondicionat, que existeix per si mateix. Déu és l'ésser absolut. [...]
|
|
195.
acusatiu
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que correspon a la funció de complement directe d'un verb transitiu o de complement d'una preposició amb el valor de direcció, aproximació, etc. Cas acusatiu. Complement directe en llengües sense [...]
|
|
196.
sil·lepsi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construcció de sentit usada com a figura retòrica que consisteix a rompre la concordança entre un adjectiu o un verb i el nom a què es refereixen atenent a la idea que aquest nom expressa. Figura retòrica que consisteix a prendre un mot en sentit propi i figurat alhora. [...]
|
|
197.
transitiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que passa o es transfereix de l'un a l'altre. Que té o selecciona un complement directe. Verb transitiu. Una oració, construcció, transitiva. Propi dels verbs que seleccionen un complement directe. Cal distingir els usos transitius dels intransitius. Que té el seu terme [...]
|
|
198.
adjuntar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer anar o estar adjunt. Vaig adjuntar a la meva carta la carta del mestre. Li van adjuntar dos col·laboradors. Adjuntar un adjectiu a un substantiu, un pronom feble a un verb. En inform., afegir (un fitxer o un document) a un missatge que s'envia a través de la xarxa. [...]
|
|
199.
com 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguit de que, denota causa. Com que estic cansat, me'n vaig a jeure. Com és tan tard, no estranyeu que ens n'anem: no podem esperar-nos més. Precedit d'un verb de percepció com sentir, oir, veure o mirar, introdueix una proposició completiva. He sentit [...]
|
|
200.
encarnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una forma corporal, especialment d'una forma humana. Déu encarnà son fill. El Verb s'ha encarnat. Personificar 2 . Luter encarna l'esperit de la Reforma. Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla. Una ferida, posar carn nova. Pintar del color de la carn. [...]
|
vós
pron. [LC] Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta detu o de vostè ; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones.
pron. [LC] Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de