El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En baleàric, nord-occidental i septentrional, no hi ha mai concordança. En canvi, en la resta de parlars, en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que, en aquests parlars, la manca de concordança [...]

tòner nou) amb el verb haver-hi, la resposta es construeix amb ser-hi (i no amb estar). Per exemple: ?Que hi ha la Mercè? ?Sí que hi és. ?Que hi ha el tòner nou, a la lleixa? ?No, no hi és. Aquestes preguntes també es poden formular amb el verb ser-hi, però llavors tenen una entonació diferent que [...]

L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple: No hi ha suc. (i no No n'hi ha suc.) Hi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.) Al bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.) Ara bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi [...]

En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]