Resultats de la cerca frase exacta: 590
Diccionari de la llengua catalana
|
81.
grogui
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es troba en estat d'atordiment a causa dels cops rebuts en un combat de boxa i pròxim a la situació de fora de combat. Aquesta nit no he dormit gens i estic grogui. L'última copa de xampany em va deixar grogui, no recordo res. Amb això que m'has dit, m'he quedat grogui. [...]
|
|
82.
irritar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fregadís m'ha irritat el gra. Aquest soroll m'irrita els nervis. [...]
|
|
83.
coça
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop que es dona alçant i llançant violentament una cama. Aquell noi m'ha clavat una coça i ha sortit corrents. Contrapàs. [...]
|
|
84.
desencasquetar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar encasquetat. Desencasqueta-li la gorra, que li deu fer mal. Cessar d'estar encasquetat. Se'm desencasquetà el barret. [...]
|
|
85.
eixordar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un soroll molt fort, deixar (algú) com sord, no deixar-li sentir res més. Fa uns crits que eixorden. M'eixorda, aquesta música! [...]
|
|
86.
enrosar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullar de rosada. Cobrir-se de rosada. A la matinada, l'herba s'enrosava completament. La cara se m'enrosava de freda suor. [...]
|
|
87.
envigorir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar vigor (a algú o a alguna cosa). Agafar vigor. Com que vaig sovint amb bicicleta, se m'envigoreixen les cames. [...]
|
|
88.
labial
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als llavis. En fonèt., que s'articula principalment amb els llavis. Les consonants p, b i m són labials. [...]
|
|
89.
urbà -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la ciutat. Propietat urbana. M'agrada més la vida urbana que la rural. Individu de la guàrdia urbana. Civilment cortès. [...]
labial
|
|
90.
despertar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure del son (algú que dorm). Demà, desperteu-me a les sis. Un gran tro ens va despertar a tots. Algú que dormia, sortir del son. Aquesta nit m'he despertat dues o tres vegades. Tots ens hem despertat quan ell ha trucat a la porta. Despertar-se la naturalesa al matí, a la [...]
|
labial
1 adj. [ZOA] [LC] [MD] Relatiu o pertanyent als llavis.
2 adj. [FL] [LC] En fonèt., que s'articula principalment amb els llavis. Les consonants p, b i m són labials.