FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entrar per la força (en un territori) per ocupar-lo, saquejar-lo. Els alemanys envaïren França. La sala fou envaïda per la multitud. Un núvol de llagosta ha envaït el país. El còlera ha envaït Europa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envair; l'efecte. Acció d'entrar en un lloc sense dret, sense tenir el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat. Acció d'abrogar-se facultats o atribucions pròpies d'altres persones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar danys, estralls, amb incursions hostils (en un país, un territori, etc.). Els pirates infestaven el Mediterrani. Una contrada que havia estat infestada de bandits. Un animal, una planta, nocius, una malaltia, etc., envair (un indret). La fil·loxera infesta la vinya. Una casa que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Derrotar completament (l'enemic). Envair (un país, una ciutat) provocant-ne la devastació. Amb les armes a la mà esvaïren aquell territori. Dissipar 1. Aquest vent ha esvaït la nuvolada. Esvair un dubte, una sospita. S'ha esvaït la nuvolada. Desmaiar-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atacar bruscament (algú o, especialment, un edifici, una fortalesa, etc.). Uns lladres els varen assaltar a la recolzada de més enllà del pont. Assaltar un banc. Assaltaren coratjosament la trinxera. Envair impetuosament, a viva força. Obertes les portes, el públic [...]