FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit de la llimera, ovoide, semblant a una petita taronja, de pela verda groguenca i de polpa àcida, flairosa i molt sucosa, emprat sobretot per a begudes i com a aromatitzant. Llimona. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, sulfur d'arsènic, de fórmula As2S3, que cristal·litza en el sistema monoclínic, és de color groc de llimona i té aplicacions en pintura, tintoreria i pirotècnia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la llimona. Arbre o arbust perennifoli del gènere Citrus i altres afins, de la família de les rutàcies, de fruit en hesperidi, sucós i ric en vitamina C. Fruit d'un cítric. El consum, l'exportació, de cítrics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom menja per nodrir-se. Fa un quart que som a taula i encara no ens han portat el menjar. Portar el menjar als porcs, als conills. menjar blanc Crema feta amb llet, farina d'ametlles o d'arròs, midó i sucre, aromatitzada amb pell de llimona i canyella. menjar de farda [...]
gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No [...]
