Resultats de la cerca frase exacta: 421
|
61.
pneumatologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part de la teologia que tracta de l'Esperit Sant. [...]
|
|
62.
espiritual
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és esperit. Pertanyent a l'esperit, no material. Substància espiritual. La natura espiritual de l'ànima humana. Relatiu o pertanyent a la vida interior de l'ànima. Exercicis espirituals. Lectures espirituals. Lligams espirituals. Vida espiritual. Director, pare, espiritual [...]
|
|
63.
antipolític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contrari a l'esperit polític. Una mesura antipolítica, un comportament antipolític. [...]
|
|
64.
inconcebible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que l'esperit no pot concebre. Difícil de concebre, de creure. [...]
|
|
65.
païdor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estómac. tenir un bon païdor Algú, aguantar-ho tot amb bon esperit. [...]
|
|
66.
vigorós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té vigor. Un cavall vigorós. Un esperit vigorós. Un estil vigorós. [...]
|
|
67.
emboirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir o cobrir de boira. Quan para el vent, els cims s'emboiren. Ofuscar (l'enteniment o l'esperit), torbar. La peresa, el tedi i un vinet lleuger emboiren el cap. La ment se m'emboira i no puc estudiar. [...]
|
|
68.
-tímia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada derivada del mot gr. thymós, 'ànim', 'esperit'. Ex.: ciclotímia. [...]
|
|
69.
exorcisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ritu litúrgic destinat a foragitar d'algú un mal esperit. Fer els exorcismes. [...]
emboirar
|
|
70.
elf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que habita l'aire, els boscos, les coves, etc., en la mitologia escandinava. [...]
|
emboirar
1 1 v. tr. [LC] [ME] Omplir o cobrir de boira.
1 2 intr. pron. [LC] [ME] Quan para el vent, els cims s'emboiren.
2 1 tr. [LC] Ofuscar (l'enteniment o l'esperit), torbar. La peresa, el tedi i un vinet lleuger emboiren el cap.
2 2 intr. pron. [LC] La ment se m'emboira i no puc estudiar.