Resultats de la cerca frase exacta: 227
|
61.
hi 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició en o amb la preposició a, llevat que sigui un complement indirecte. Veig que penses sempre en ella; jo no hi penso mai. És un mal clima: no m'hi puc acostumar. Fent relació a un adjectiu o a un substantiu indeterminat terme predicatiu d'un verb altre que ésser, [...]
|
|
62.
donar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
finestra que dona al jardí. Donar accés a un lloc. Una porta que dona al vestíbul. Incidir 1. El sol li donava a la cara i l'encegava. Seguit d'un substantiu, produir, una cosa, l'efecte indicat pel substantiu. Un arbre que dona ombra a la casa. Lliurar (una persona) a algú. Va [...]
|
|
63.
inversió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
subjecte i el verb o el substantiu i l'adjectiu. Anomalia consistent en el fet que un o més òrgans es troben al costat oposat al que ocupen normalment. inversió uterina Invaginació de l'úter de manera que la part interna es converteix en externa. inversió tèrmica [...]
|
|
64.
verb
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que el subjecte. verb substantiu El verb ésser. [...]
|
|
65.
sobrecost
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu sobrecost, amb el significat de cost afegit al que s'havia previst inicialment, és un mot ben format a partir del prefix sobre-, que significa abundància o excés, i el substantiu cost. Per exemple:
Les obres del clavegueram han tingut un sobrecost de 650.000 euros.
[...]
|
|
66.
cas 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
digne de ser comentat pel seu caràcter sorprenent. Avui m'ha passat un cas com un cabàs. Invasió individual d'una malaltia. Hi ha hagut a la ciutat tres casos de còlera. Un cas greu de verola. En certes llengües, categoria gramatical del substantiu, l'adjectiu i el pronom [...]
relativista
|
|
67.
a 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
certs verbs i davant infinitiu, s'usa en substitució de la preposició en amb què aquells es construeixen si el seu complement és nominal. S'entossudeix a negar-ho. Pensa a fer les maletes. Introduint un infinitiu en la funció de règim d'un substantiu o del pronom res [...]
|
|
68.
part 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'oració Categoria lèxica o classe de mots que designa conceptes i coses de la realitat, definida a partir de criteris morfològics, semàntics i sintàctics. En la gramàtica tradicional les parts de l'oració són: substantiu, adjectiu, pronom, verb, adverbi, preposició [...]
|
|
69.
reflexe o reflex?
Font
Fitxes de l'Optimot
Cal dir reflex, i no reflexe, tant si es tracta del substantiu com de l'adjectiu.
El plural del substantiu reflex és reflexos. Així, cal dir, per exemple: els reflexos de la llum, tenir bons reflexos (i no els reflexes de la llum, tenir bons reflexes).
La forma reflexes només es correspon al [...]
|
|
70.
de 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'origen; la matèria, els elements, les parts, de què una cosa està feta o construïda; el contingut; el mitjà emprat; la destinació; l'autor; l'espècie a la qual pertany quelcom, i, en general, qualsevol tret que caracteritza la persona o la cosa designada pel substantiu [...]
|
relativista
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al relativisme.
2 1 adj. i m. i f. [LC] [FS] Partidari del relativisme.
2 2 adj. i m. i f. [LC] Que relativitza les coses, que no els dona un valor absolut.
3 1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la teoria de la relativitat.
3 2 adj. [FIF] Que li és aplicada la teoria de la relativitat. Mecànica relativista. Massa relativista.