Resultats de la cerca frase exacta: 1.038
|
161.
pas 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Es posa darrere el verb d'una proposició expositiva negativa quan hom nega allò que es pot inferir lògicament d'allò que s'acaba de dir o que es dirà tot seguit. —Demà t'ho diré. —Oh! No ens veurem pas demà. Es posa darrere el verb d'una [...]
ne
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom feble 
|
|
162.
coactiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que constreny la voluntat d'algú a dir o a fer alguna cosa. En ling., que expressa una acció que ha d'ésser feta amb esforç. Un verb coactiu. [...]
|
|
163.
n' 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom feble en quan precedeix un verb començat en vocal o h o el pronom hi. N'ha comprats dos. No n'hi veig cap. [...]
|
|
164.
's
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom reflexiu o recíproc quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb terminat en una vocal altra que u. Asseure's. [...]
|
|
165.
vos
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom vosaltres i de vós quan va immediatament darrere un verb terminat en consonant o u. Renteu-vos les mans. Escoltar-vos. [...]
|
|
166.
instrumental
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix d'instrument. Causa instrumental. Que se serveix d'instruments musicals. Música instrumental. Conjunt d'instruments d'una orquestra o banda de música, d'un cirurgià, etc. En gram., que indica el mitjà amb què és efectuada l'acció designada pel verb [...]
|
|
167.
imperatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté, que denota, un manament, una ordre. Parlar en to imperatiu. Que no pot ésser evadit o evitat. Un deure imperatiu. L'imperatiu moral. Mode imperatiu. Un verb en imperatiu. [...]
|
|
168.
metaplasme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alteració d'un mot per addició, subtracció, transposició o contracció de lletres o síl·labes. Fet d'estar constituït el paradigma d'un nom, pronom o verb per formes de temes diferents. [...]
|
|
169.
nos 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona nosaltres quan va immediatament darrere d'un verb terminat en consonant o u. Escolteu-nos. Mirar-nos. Donem-nos les mans. [...]
|
|
170.
supletiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que supleix una deficiència. Relatiu o pertanyent a la supleció. Que completa les formes que falten en els paradigmes de verbs o de noms defectius. Les formes supletives del verb anar. [...]
|
ne
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom febleen quan va immediatament darrere un verb acabat en consonant o en u i no el segueix el pronom hi . Pren-ne. Preneu-ne.
pron. [LC] Forma que revesteix el pronom feble