Acció de cridar algú. Comparèixer a la primera crida. Crida de Déu a l'ànima. Publicació en veu alta per un pregoner o nunci, de noves que interessen als habitants d'una població. El nunci ha fet una crida. Document emanat d'una autoritat municipal o reial [...]

Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc. [...]

Musulmà encarregat de fer la crida pública a l'oració. [...]

Crida, pregó, edicte, publicat per ordre d'una autoritat. Disposició de caràcter general en forma d'ordre que l'autoritat imposa directament a la població. Cartell amb què es fa públic un ban. Multa. [...]

Que baladreja. Ets un baladrer. Venedor de carrer que crida la seva mercaderia. [...]

El nunci, el pregoner, fer la crida. Divulgar. Pregonar una cosa als quatre vents.  [...]

Que es pot repetir teòricament un nombre infinit de vegades mitjançant l'aplicació d'una mateixa regla. Procés recursiu. Conjunt recursiu. Funció recursiva. Definició recursiva. Que es crida a si mateix o crida altres programes informàtics que, al seu torn, criden [...]

En inform., seqüència d'instruccions l'execució de les quals s'inicia amb una crida. [...]

Persona que ha estat bandejada d'un territori. A Vós clamam los bandejats, fills d'Eva... A l'edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner. [...]

Fer perdre la paciència (a algú). Perdre la paciència. La vella es despacientava, i crida que cridaràs. [...]