Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

declinació

f. [LC] Refús .
f. [AQ] [FIF] Angle que forma un pla vertical amb el meridià, o l'agulla imantada amb el meridià magnètic.
[FIA] declinació d'un astre Angle entre l'equador celeste i un astre, mesurat sobre el meridià celeste que passa per l'astre.
[GL] declinació magnètica Angle que forma la direcció del nord magnètic i la del nord geogràfic en un punt de la superfície terrestre.
f. [LC] Acció de baixar després d'haver atès el punt culminant de la carrera. La declinació de la llum del dia, del sol.
f. [LC] Acció de disminuir, decaure, encaminar-se a la fi o extinció.
f. [FL] Conjunt de formes flexionades que en algunes llengües adopta un substantiu, un adjectiu o un pronom per a expressar les categories gramaticals de cas, gènere i nombre.
f. [FL] Grup a què pertany un substantiu, un adjectiu o un pronom segons la manera com es declina. El llatí presenta cinc declinacions.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions