Resultats de la cerca frase exacta: 56
|
1.
bufar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir de la boca l'aire vencent la resistència dels llavis closos. Refredar la vianda bufant. ésser bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer. Aixecar aquella paret va ésser bufar i fer ampolles. bufar de ràbia Estar sensiblement enrabiat. estar que [...]
bufar
|
|
2.
bufar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
bufar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [resoplar] esbufegar, brufolar. 2 estar alguien que bufa fig estar algú que bufa. v pron 3 amer [las paredes] bufar-se, bofegar-se. [...]
|
|
4.
bufar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [per la boca] jadear, resoplar, resollar. Bufar de cansament, jadear de cansancio. 2 [treure aire] soplar. 3 [el vent] soplar. 4 estar que bufa [enfadat] estar que bufa (o que muerde). 5 estar que bufa [un afer, una situació] estar que arde. v tr 6 [sobre alguna cosa] soplar. Bufar una [...]
|
|
5.
bufar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. brufolar, fer bufecs. esbufegar. bufegar(esp. el vent) picar, el vent. Avui el vent pica de garbí. manxar. Ja manxa el llevant. rebufar, bufar, esp. el vent, amb gran força. espirar(≠ expirar). Es diu del vent, esp. quan ho fa lleugerament. Ant. Calmar (v. intr.). El vent ja [...]
|
|
6.
espirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bufar, especialment d'una manera lleugera. [...]
|
|
7.
bufament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bufar; l'efecte. El vent amb suau bufament empenyia la nau. [...]
|
|
8.
bufada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bufar; l'efecte. Amb una bufada ben forta l'apagaràs. Una bufada de garbí. [...]
|
|
9.
bufit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bufar. Els bufits del cavall. [...]
|
|
10.
bufera 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganes de bufar. Capacitat de bufar. Mata o arbust del gènere Withania, de la família de les solanàcies, de calze molt acrescent que envolta el fruit madur, propi de les terres mediterrànies càlides. [...]
|
bufar
1 1 v. intr. [LC] [MD] Fer sortir de la boca l'aire vencent la resistència dels llavis closos. Refredar la vianda bufant.
1 2 [LC] ésser bufar i fer ampolles Ésser del tot fàcil de fer. Aixecar aquella paret va ésser bufar i fer ampolles.
1 3 [LC] bufar de ràbia Estar sensiblement enrabiat.
1 4 [LC] estar que bufa a ) Una persona, estar molt enutjada.
1 4 [LC] estar que bufa b ) Una situació, ésser molt tensa.
2 v. intr. [LC] Esbufegar. Encara bufen de l'última pujada.
3 1 v. tr. [LC] Adreçar el buf (sobre alguna cosa). Bufar el foc per avivar-lo. Bufar una espelma per apagar-la. Bufa'm l'ull a veure si em treus una brossa que se m'hi ha posat.
3 2 v. tr. [LC] per ext. Bufar el foc amb una manxa.
3 3 v. tr. [IMI] [LC] Fer entrar aire (en la pasta de vidre) per obtenir-ne una forma determinada. L'artesà bufa el vidre i fa peces úniques.
3 4 [JE] [LC] bufar una peça En el joc de dames, prendre al contrari una peça amb què havia de matar i no ho ha fet.
3 5 [LC] bufar a l'orella a algú Advertir, recordar, suggerir, a algú alguna cosa.
3 6 [LC] bufar-se els dits Bufar-se'ls per escalfar-se'ls.
4 v. intr. [LC] [ME] El vent, córrer. Aquest matí bufava un llevant molt fort. El vent de ponent comença a bufar.
5 v. intr. pron. [LC] Un emblanquinat, la crosta del pa, una pasta, la roba, etc., fer bòfega, inflar-se esponjant-se. S'ha bufat la pintura de la paret.