1 adj. badívol, que ofereix un espai buit o desocupat. Aneu a ballar a la sala, que és badívola. desmantellat, que és buit perquè n'han tret els objectes que habitualment l'ocupen. Una habitació desmantellada. desocupato lliure exhaust. La caixa està exhausta de diners. balmat, que és buit de [...]

fer el buit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Qualitat de buit. buidedat buidesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 buit. 2 dèbil, fatigat. esgotat extenuat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 llac. 2 buit(m.). interrupció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 osca. 2 buit(m.). 3 fusta. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

vagant. Béns vagants. Cp. inocupat, lliure, disponible, buit Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 panxabuit(fam.) tenir el pap buit(fam.) 2 faltat, privat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

eixalavat sense suc ni bruc sense solta buit insuls frívol insípid(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

taral·lirot falinfaina cap buit cap de trons poca-solta barliqui-barloqui carnestoltes estrabul·lat capsigrany tarambana tararot informal, eixelebrat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]