Que agrada, que fa plaer. agradóso agradívol, afable, de tracte agradable. abellidor. Amb paraules abellidores. amè, es diu d'un lloc agradable a la vista. Una fondalada amena. També es diu d'una cosa que entreté, que recrea (comèdia, lectura, conversa, tracte, etc.). rialler, d'aspecte [...]

agradable, divertit. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 satisfaent 2 falaguer Cp. agradable, plaent, grat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 agradable(->) satisfactorio satisfaent afalagador. Paraules afalagadores. 2 Dit d'una persona: afable, cortès. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

agradable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

agradable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. agradable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 celeste, del cel, en sentit material. Blau celeste. Els cossos celestes, els astres. cèlic. Harmonies cèliques. eteri. Les regions etèries. empiri(≠ empíric) 2 paradisíac 3 Fig. agradable, bell. Ant. Terrestre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

agradable. delitableo delitós deliciós exquisit regalat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

sociable avinent accessible conversable, amb qui és agradable de conversar. Cp. afable, amable, atent, conciliador Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]