Àrea temàtica
Anatomia > Òrgans i sistemes

Àrea temàtica
Oftalmologia

ca - ull n m
es - ojo
fr - oeil
en - eye

Definició
Òrgan de la visió, el qual rep les imatges de l'exterior i les transmet al cervell a través del nervi òptic i les vies òptiques. És dual i frontal en l'home i espècies superiors, per raó de les necessitats de visió tridimensional (treball de prop) molt manifestes en l'home. Moltes espècies inferiors (peixos) tenen els ulls en posició lateral, amb la qual cosa el seu camp de visió és de 360°; el de l'home és de 180°. L'ull té una capa externa protectora (escleròtica), fibrosa, la part anterior de la qual és transparent (còrnia) per permetre l'entrada de les imatges cap a la retina; una capa mitjana, l'úvea, vascular, pigmentada i muscular, composta de parts encarregades de funcions diverses: una (coroide), molt vascularitzada, nodreix el cristal·lí i la retina; una altra (cos ciliar) produeix l'humor aquós que manté el to de l'ull; una tercera (iris i parts planes del cos ciliar) té músculs que regulen l'entrada de llum i enfoquen constantment les imatges sobre la retina gràcies al fenomen d'acomodació, realitzat en gran part pel cristal·lí. Finalment, l'ull té una capa interna o retina, que és la que rep les imatges, discrimina formes i colors i els envia al cervell. Entre la còrnia i l'iris hi ha una cambra anterior, plena d'humor aquós transparent; l'iris té la funció d'un diafragma automàtic per regular l'entrada de llum dins de l'ull; ho fa mitjançant els músculs dilatador i esfínter. Darrere l'iris hi ha el cristal·lí, lent d'enfocament de curvatura variable sota el comandament dels músculs ciliars; darrere el cristal·lí hi ha el cos vitri, gel inert que fa de coixinet per a la retina i omple la major part del volum de l'ull. El punt de màxima discriminació visual és al centre de la retina (màcula, i, dins d'aquesta, la fòvea té la discriminació màxima). La pupil·la o disc òptic és el punt on convergeixen totes les fibres visuals de la retina, que surten de l'ull a través d'un forat fenestrat de l'escleròtica (làmina cribrosa) i constitueixen el nervi òptic. La transparència de la còrnia, cristal·lí i cambres aquosa i vítria és deguda a la manca de vasos i necessària per a una nitidesa màxima de les imatges. Alhora permet d'explorar l'interior de l'ull (oftalmoscòpia). La irrigació de l'ull es fa per mitjà de l'artèria oftàlmica, que envia branques (artèries ciliars) que travessen l'escleròtica al voltant del nervi òptic i transcorren per l'úvea; i de l'artèria central de la retina, branca que penetra en el nervi òptic i es divideix a nivell del disc òptic, ramificant-se progressivament per la retina en sentit invers a la direcció de les fibres òptiques. També s'aplica el nom d'ull a una gran varietat de formacions que ho semblen.