Resultats de la cerca bàsica: 26

Diccionari de la llengua catalana
1. ver -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veritable. el ver Allò que està conforme a la veritat. No discernir el ver del fals. de ver [o de veres, o de bon veres, o de bon de veres] De debò.  [...]
2. apofàntic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Susceptible d'ésser qualificat de ver o de fals. Enunciat apofàntic. [...]
3. indiferentisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat d'indiferència, especialment tocant al que és ver o fals. [...]
4. constatatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que proporciona informació factual i és susceptible d'ésser ver o fals. [...]
5. gerret
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gerret ver. gerret anglès Gerret flabioler. gerret bord Gerret ver femella, de cos més llarg que el mascle. gerret canari [o gerret d'ala groga] Gerret ver mascle en lliurea nupcial. gerret de Sant Pere Gerret bord. gerret flabioler Peix de la família dels centracàntids, de [...]
6. especiós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té de bo o ver sinó l'aparença. Arguments especiosos. Bell 1.  [...]
7. boixac
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
boixac de jardí [o boixac ver] Boixac 1. boixac de camp Llevamà 1.  [...]
8. adverar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar com a ver o cert. Declarar, especialment davant d'un jutge, sobre la veritat (d'alguna cosa). Adverar un testament. [...]
9. decidible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot decidir. En lòg., que es pot decidir si és ver o no o si és o no millor. Enunciat decidible. Opció decidible. [...]
10. genuí -ïna
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té realment l'origen o el caràcter que afecta tenir, que és ver. La genuïna representació dels estudiants. L'exemple més genuí de la música romàntica. En diplomàtica, autèntic. Un document genuí. [...]
Pàgines  1 / 3 
Pàgina  1  2  3  Següent >>