Resultats de la cerca frase exacta: 590

Diccionari de la llengua catalana
91. empassolar-se
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Empassar-se 1 1. S'empassolà, impertèrrit, un fastigós bistec ensangonat. Fa esforços per empassolar-se la ràbia. M'he empassolat impàvidament aquella retòrica insulsa.  [...]
92. entristir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar tristesa (a algú), fer-lo posar trist. Posar-se trist. M'entristeixo de veure'l malalt. Comunicar (a alguna cosa) un aspecte trist. [...]
93. histriònic -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'histrió. Exagerat, teatral en la manera d'expressar-se, en els gestos, etc. M'irrita el seu comportament histriònic. [...]
94. rotar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un rot o rots. Una beguda que fa rotar. Rotar un gas acre. Donar la gana. Si li rota m'ho dirà. [...]
95. segon 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
96. aixafinar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrugar, esllenegar per compressió. Ves amb compte quan t'asseuràs, que no aixafinis les faldilles. Se m'ha aixafinat el vestit a la maleta. [...]
97. congeniar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Avenir-se per coincidència de geni, de característiques i disposició morals. Un marit i muller que congenien. M'esforçaré per congeniar amb el meu director. [...]
98. desenquadernar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar enquadernat. La xicalla ha desenquadernat l'àlbum. Cessar d'estar enquadernat. Aquest llibre se m'ha desenquadernat de tant llegir-lo. [...]
99. encisar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Captivar per la bellesa, la boniquesa, la gràcia, el bell capteniment, etc. És una persona que encisa tothom. Té una veu que m'encisa. [...]
100. solitud
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de qui és sol, de qui viu sol o gairebé sol. La solitud m'espanta. Tinc necessitat de solitud. Lloc solitari, desert, inhabitat. [...]
Pàgines  10 / 59 
<< Anterior  Pàgina  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  Següent >>