Resultats de la cerca bàsica: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. polonès -esa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Polònia. Relatiu o pertanyent a Polònia o als seus habitants. Llengua eslava parlada a Polònia. Relatiu o pertanyent al polonès. Peça de vestir de dona, consistent en un petit gavany cenyit de la cintura i guarnit de pells. Roba feta amb ordit de seda greja i [...]
2. masurca
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dansa d'origen polonès, a tres temps, més lenta que el vals. Música d'aquesta dansa. [...]
3. esperanto
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llengua artificial creada pel lingüista polonès Ludwik Lejzer Zamenhof el 1887 com a llengua auxiliar internacional. [...]
4. copernicà -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic o a les seves teories. Partidari del sistema copernicà. [...]
5. immigrat -ada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha establert en un país que no és el propi. Sempre havia afavorit la integració dels treballadors immigrats. Un immigrat polonès era el seu soci. [...]
6. ball
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ballar. Li agrada molt el ball. Art de ballar. Mestre de ball. Lliçó de ball. treure a ball Treure a ballar. Successió de passos, de salts, de posicions, executats segons un ordre i ritme determinats. La polca és un ball d'origen polonès. Hem ballat un [...]