81.
podrir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
repodrir-se, podrir-se del tot. putrificar-se(Alc.) corrompre's descompondre's fer-se malbé. Amb la calor, el peix s'ha fet malbé. passar-se, començar-se a podrir. cascar-se, gairebé podrir-se, dit de la fruita. Cp. florir-se, fermentar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
82.
desvergonyir-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
descarar-se insolentar-se perdre la vergonya plantar cara(a algú) pujar de to, parlar o obrar amb arrogància, amb desvergonyiment. descompondre's, desvergonyir-se en les paraules o en els actes. desbocar-se, mancar al respecte i a la submissió deguts desvergonyint-se. Manuel Franquesa i [...]
|
83.
desatar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Desatar las malas pasiones, desencadenar les males passions. v pron 8 [lo atado] deslligar-se. 9 [los zapatos] descordar-se. 10 fig [perder los estribos] descordar-se, desbocar-se, descompondre's. 11 fig [hablar con exceso] xerrar massa. 12 fig [desencadenarse] desencadenar-se, esclatar intr. La tormenta [...]
|
84.
despropòsit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 inconveniència impertinència estiraboto estirabec incongruència blasfèmia(per ext. hiperb.), despropòsit injuriós per a algú o alguna cosa. heretgia(per ext.) 2 Dir o fer despropòsits: Desbarrar. Descantellar. Desguitarrar. Desbocar-se. Descordar-se. Descompassar-se. Descompondre's. Ficar la [...]
|
85.
resoldre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 descompondre. 2 Desfer una dificultat. desenllaçaro donar desenllaç(a un afer difícil, etc.) desentrellaro treure l'entrellat desentranyar(fig.). Desentranyar un misteri. solucionar soltar, donar la solució adequada a una qüestió, a un assumpte difícil. Blanquerna soltava les qüestions amb [...]
|
86.
alterar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'alguna cosa. depravar, alterar morbosament. Aliments que depraven els humors. embastardir, alterar quelcom fent-li perdre les qualitats de la raça. fer degenerar deformar, alterar la forma. descompondre. Una malaltia que descompon la sang. afectar. Aquesta pèrdua afecta granment la seva situació [...]
1 Mudar l'aspecte o qualsevol de les propietats d'una cosa. modificar, canviar una cosa sense alterar-ne la naturalesa essencial, alterar-ne alguna qualitat. L'adverbi modifica el verb. L'edat modifica el caràcter. deformar, alterar una cosa en la seva forma. maquillar, alterar les faccions d'un actor, d'algú, per caracteritzar-les o embellir-les. trucar, alterar una cosa fent-la semblar el que no és. variar, fer diferent per un canvi parcial. diversificar, alterar una cosa fent-la diversa del que era. escalfeir, alterar per la calor. espatllar, alterar el bon estat o la bona marxa d'alguna cosa. depravar, alterar morbosament. Aliments que depraven els humors. embastardir, alterar quelcom fent-li perdre les qualitats de la raça. fer degenerar deformar, alterar la forma. descompondre. Una malaltia que descompon la sang. afectar. Aquesta pèrdua afecta granment la seva situació social. trastornar, alterar profundament l'arranjament, el bon ordre, el funcionament d'alguna cosa. La vida que fa li ha trastornat la salut. 2 Fer que una cosa sigui altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa. desnaturalitzar o desnaturar, alterar profundament una cosa, fent-li perdre les qualitats característiques. Alcohol desnaturalitzat (fet impropi per a la beguda). corrompre o podrir, alterar una substància fent-la tornar putrescent, insana. La calor corromp fàcilment el peix. Fig.: Un text corromput. falsejar. Falsejar el sentit d'una llei. falsar, íd. falsificar. Falsificar el vi. mistificar adulterar. Adulterar la llet, afegint-hi aigua. sofisticar. Sofisticar un aliment. Vi sofisticat. 3 Fer sortir una persona del seu estat d'ànim normal. (S'usa sobretot com a pronominal.) torbar trastornar commoure agitar afectar impressionar contorbar irritar excitar fer perdre els estreps Ant. Asserenar. Calmar. Prendre-s'ho a la fresca. 4 (alterar-se pron.) passar-se. La llet comença a passar-se. florir-se resclosir-se, alterar-se lleugerament una cosa per falta de ventilació. degenerar (v. intr.) descompondre's, alterar-se, perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
87.
obrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Com ens hem de regir, en aquest cas? fer bondato fer bonda, obrar bé; es diu esp. dels infants. filar(fig.), portar-se bé. viure. Viure com un bon cristià. complir, obrar bé. precipitar-se, obrar precipitadament. descordar-se, obrar sense la deguda contenció. descompassar-se, íd. descompondre [...]
|
88.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-seo desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta [...]
|