1 substancial principal intrínsec inherent immanent innat natural consubstancial constitutiu Ant. Accidental. 2 extret. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

adj. principal. Cp. cèntric: que no és lluny del centre, concèntric: que tendeix a acostar-se al centre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 canal. conducció canonada canalització tronc, conducte principal del qual surten altres de menors. 2 via fístula Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 v. tr. (Alc.) brancar, ramificar (esp. una conducció d'aigua) mitjançant tubs empalmats al principal. fillolar 2 (ramificar-sepron.) bifurcar-se, dividir-se. esbrancar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 gallimarsot, gall sense cresta, que sembla una gallina. pollastre, gall jove. capó, gall castrat. 2 Gall dindi: dindi. 3 Fig. principal. 4 flotador. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

últimes línies(d'un exèrcit) ressaga(≠ ressaca) o reressaga, dit del conjunt de persones o animals que van restant endarrere del grup principal. Ant. Avantguarda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(f. secretària) canceller, antigament secretari oficial del rei; ara, secretari principal d'una ambaixada o d'un consolat. Cp. vicecanceller arxicanceller, gran canceller (ant.) actuari, secretari del jutge. Cp. sotssecretari Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

prepòsit, persona posada al cap d'una junta o comunitat. prohom, el principal d'un gremi. síndic, president d'una reunió de creditors, etc. cap de taula, el qui presideix un àpat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. adjuvant(tèc.), dit d'un ingredient que ajuda l'acció del medicament principal. coadjuvant 2 m. i f. (f. ajudanta) ajudador auxiliar. Ha estat un bon auxiliar. adjunt. El professor i els seus adjunts. assistent còmplice, el qui ajuda algú a cometre un delicte. acòlit(fig.) cooperador [...]