Resultats de la cerca bàsica: 33
|
31.
sentir 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v tr 1 sentir. Sentir frío, calor, sentir fred, calor. 2 [oír] sentir, oir. Sentir silbar el viento, sentir xiular el vent. 3 sentir. Sentir un olor, un ruido, sentir una olor, un soroll. 4 [dolor, placer] sentir. 5 [apreciar] sentir. Sentir la poesía, sentir la poesia. 6 [en lo moral [...]
|
|
32.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
morts o els dimonis a comparèixer. citar(->) invitar a venir(o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 v. intr. Fer crits. llançar un crit fer un crit fer cridòria cridar a plens pulmons escridar-se Cp. escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones. bagolar esgargamellar-se, cridar en parlar. esgolar-se, íd. escarcanyar-se, íd. escanyar-se, íd. esbelegar-se, íd. (Alc.) esgaripar, fer esgarips o xiscles. esgaldinyar, íd. prorrompre en crits aücar, fer aücs o cridòria. baladrejar, cridar esvalotant. xisclar, parlar amb xisclets. gatzarejar, fer cridòria. gallejar, cridar amb amenaces. carinar, cridar estridentment. esvalotar tabalejar marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 → protestar, reclamar. 3 Fer crits, un animal. bramar (ase) bramular, braolar o mugir (bou i afins) rugir i, per ext., bramar (el lleó) udolar (llop i afins) renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall) belar o begallar (ovelles, cabres) esbiegar (cabres) cloquejar o escatainar (gallines) miolar (gat) bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos) esbramegar (l'os) esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata) reputegar (el senglar. Alc.) raucar (la granota) clacar (l'oca) grunyir o gardenyar (el porc, la truja) grallar (el corb, la gralla) cuclejar (la cucala o cornella) esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.) xericar (els ocells petits) xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant. garrular, íd. piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina) 4 v. tr. Invitar algú a venir. convocar, cridar a una reunió. evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer. citar (→) invitar a venir (o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
33.
fer soroll (soroll 2)
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
detonar brogir remorejar fressejar renouejar, fer renou o enrenou. espetegar petar petarrellejar retrunyir, retronaro retentir(com un tro que ressona) brunziro xiular. Se sentien brunzir les bales. brumir, fer, el vent, una remor sorda; també, brunzir. bufegar(el vent) barbullir(el mar agitat [...]
|
1 v. intr. Fer crits.
llançar un crit
fer un crit
fer cridòria
cridar a plens pulmons
escridar-se Cp. escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones.
bagolar
esgargamellar-se, cridar en parlar.
esgolar-se, íd.
escarcanyar-se, íd.
escanyar-se, íd.
esbelegar-se, íd. (Alc.)
esgaripar, fer esgarips o xiscles.
esgaldinyar, íd.
prorrompre en crits
aücar, fer aücs o cridòria.
baladrejar, cridar esvalotant.
xisclar, parlar amb xisclets.
gatzarejar, fer cridòria.
gallejar, cridar amb amenaces.
carinar, cridar estridentment.
esvalotar
tabalejar
marranejar, cridar, un infant que té una rabiola.
vociferar, parlar a grans crits.
rugir, parlar cridant amb ràbia.
clamar
clamorejar
bramar, cridar fort (per ext.).
alçar el diapasó, alçar la veu.
moure fressa
Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar.
2 → protestar, reclamar.
3 Fer crits, un animal.
bramar (ase)
bramular, braolar o mugir (bou i afins)
rugir i, per ext., bramar (el lleó)
udolar (llop i afins)
renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall)
belar o begallar (ovelles, cabres)
esbiegar (cabres)
cloquejar o escatainar (gallines)
miolar (gat)
bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos)
esbramegar (l'os)
esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata)
reputegar (el senglar. Alc.)
raucar (la granota)
clacar (l'oca)
grunyir o gardenyar (el porc, la truja)
grallar (el corb, la gralla)
cuclejar (la cucala o cornella)
esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.)
xericar (els ocells petits)
xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant.
garrular, íd.
piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina)
4 v. tr. Invitar algú a venir.
convocar, cridar a una reunió.
evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer.
citar (→)
invitar a venir (o a anar)
xiular, cridar algú amb un xiulet.
apellar, cridar un animal. Apella el gos.
clamar, cridar l'aviram.
reclamar, cridar un ocell.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana