181.
permetre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 consentir(->) autoritzar(->) sancionar(un ús, un costum) comportar. Aquest tema no comporta ironies. sofrir, permetre una cosa que podria o deuria evitar-se. allerar, permetre de fer una cosa. deixar passaro simpl. deixar condescendir concedir fer els ulls grossos donar(en frases [...]
|
182.
vigor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, vigente. Un costum encara en vigor, una costumbre vigente todavía. [...]
|
183.
ús
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [acció d'usar] uso. L'ús de nous mètodes terapèutics, el uso de nuevos métodos terapéuticos. 2 [aplicació] uso, aplicación f. Aquesta eina té molts usos, esta herramienta tiene muchos usos. 3 [pràctica] uso. 4 [costum] uso, costumbre f. La incineració dels cadàvers és un ús antic, la [...]
|
184.
reflux hepatojugular
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Turgència de les venes jugulars en comprimir l'abdomen, fenomen degut a la congestió hepàtica (fetge cardíac) que apareix en la insuficiència cardíaca congestiva. No és aconsellable comprimir directament la zona subcostal dreta, com era costum antigament, ja que és una maniobra dolorosa que pot [...]
|
185.
vell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 viejo -ja. La seva mare ja és vella, su madre ya es vieja. Un cotxe vell, un coche viejo. 2 [antic] viejo -ja, antiguo -gua. Un vell costum, una vieja costumbre. 3 [escriptor, artista] viejo -ja. Plini el Vell, Plinio el Viejo. 4 [envellit] viejo -ja. 5 de vell [de segona mà] de segunda [...]
|
186.
acostumar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. habituar avesaro vesar. Avesar algú al treball, a l'estudi. acarrerar. Acarrerava la gata a entrar per la gatonera. adondar. Adondar els nois a una feina. enconar(fig.), fer agafar el costum o el gust d'una cosa. Ja hi ve enconat, en aquestes idees. malacostumaro malavesar, acostumar [...]
|
187.
mentider
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Que té costum de dir mentides. falsiós fal·laço fal·laciós falsari farsanto farsaire impostor fementit, que manca a la paraula donada. pastifa(fam.) ésser un sac de mentides 2 enganyós. Ant. Veraç. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
188.
vell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial(llei, costum, etc.) antediluvià(hiperb.) fòssil(fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat(costum, vici) ésser més vell que anar a peu [...]
|
189.
criticaire [o criticador]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
critiquejador, el qui té per costum de criticar, en sentit pejoratiu. mastegatatxes, el qui en tot troba què dir. trobar pèls en tot, es diu d'un criticaire. trobar pèls als ous, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
190.
halzun
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
'alguns animals. La infecció té lloc després de la ingestió de fetge de be o de cabra cru, costum estès entre els pastors de la regió; el paràsit es fixa a la mucosa faríngia i provoca disfàgia, dispnea i, fins i tot, asfíxia. [...]
Que plora sovint. ploraire ploramiques, que plora per no res. somicaire tenir-les somes (s'entén les llàgrimes. Alc.) ésser moll d'ulls, ésser ploraner. grémola (adj.), que té per costum fer la grémola. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |