1 albir, en les frases franc albir, lliure albir. discreció, en la frase a discreció, a voluntat. 2 Acte de la voluntat. voler(m.). Conformar-se al voler d'algú. volença, acció de voler en tant que afecta el bé o el mal d'altri. Estar a la volença d'algú. volició(terme de filosofia). 3 [...]

voluntat, amor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 magnetitzar 2 Fig. embabaiar embadocar corlligar(Alc.), anul·lar la voluntat, llevar el lliure arbitri, quasi hipnotitzar. Cp. extasiar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

m. voluntat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Acte de voluntat (terme de filosofia). vel·leïtat, volició feble, inconstant. Ant. Nolició. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

fanal. fanal de mà faró reverber, llanterna proveïda d'un reflector. llanterna sorda, llanterna en la qual, a voluntat, hom pot tapar la llum. loto llanterna (de butxaca), petita i proveïda d'una pila elèctrica. En el llenguatge parlat anomenada també, per extensió, simpl. pila. Manuel [...]

malignitat maldat mala fe(Ant. Bona fe). mala intenció mala voluntat maldat, dolenteria. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 ferm, resistent. adherent 2 Fig.: obstinat, perseverant. incansableo infatigable irreductible acèrrim ferri. Tenia una voluntat fèrria. Cp. rebel, rebec Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

robar(una persona). Li van robar la dona. segrestar, tenir algú reclòs contra la seva voluntat per exigir-ne un rescat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]