FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de cert, de veritable. La certesa d'un fet. Estat de l'esperit que considera una cosa com a certa, segura, que està segur de posseir la veritat. Això ha passat així: en tinc la certesa. certesa moral Certesa no absoluta, però suficient per a la pràctica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en estat d'embriaguesa. L'embriagaren per fer-lo parlar. El vi embriaga. Esdevenir embriac. No està avesat a beure i s'embriaga de seguida. Excitar fortament l'esperit (d'algú). El seu discurs embriagava l'auditori. L'ambició satisfeta embriaga. S'embriaga de tendresa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un bot, aixecar el cos bruscament del seu punt de suport restant un moment enlaire. Un cos elàstic, ésser llançat enlaire després de topar a terra o sobre una superfície. Aquesta pilota no bot. Experimentar una commoció violenta de l'esperit. Ja va botre, ja, quan [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Do extraordinari i transitori concedit per l'Esperit Sant als cristians, amb vista al bé de l'Església. Qualitat d'una persona que la fa més apta per a complir la seva missió. Capacitat moral de certes persones per a guiar i inspirar els altres sense cap tipus de coacció. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Revestir d'una forma corporal, especialment d'una forma humana. Déu encarnà son fill. El Verb s'ha encarnat. Personificar 2 . Luter encarna l'esperit de la Reforma. Entrar dins la carn. Se li ha encarnat una ungla. Una ferida, posar carn nova. Pintar del color de la carn. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit mercantil, s'aplica especialment a coses que no han d'ésser objecte de comerç. Corrent de pensament econòmic caracteritzat pel principi que la riquesa d'un estat depèn del seu comerç exterior, del volum de reserves de metalls preciosos i de fomentar les exportacions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, anar a un indret on ha estat cridat, atret per algun motiu. Acudir a una cita. Tots acudiren a la platja per veure el vaixell. acudir com un clau Acudir puntualment. Una idea, un pensament, una resposta, etc., oferir-se sobtosament a l'esperit. No sabien què contestar-li, no se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'envergar; l'efecte. Amplària d'una vela envergada. Distància entre les puntes de les ales quan l'ocell les té completament desplegades. Distància mínima entre els extrems de les ales d'una aeronau. L'envergadura d'un aeroplà. Un esperit de gran envergadura [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Porció dilatada del tub digestiu en la qual té lloc la quimificació dels aliments. Dolor d'estómac. estómac d'estruç Estómac que tot ho digereix. tenir un bon estómac Digerir bé. tenir estómac Tenir capacitat d'aguantar amb bon esperit [...]
