FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Servir sota les ordres d'algú. Redactat sota la direcció d'un especialista. Reunir algú un poble sota la seva dominació. Estar sota la protecció d'algú. Sota l'aparença inofensiva s'amaga un esperit intrigant. Veure les coses sota una òptica de novel·lista, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fàcil de manejar, de fer anar. Un obrellaunes molt pràctic. Que té pràctica en alguna cosa. Poc pràctic d'un ofici. Més donat a la pràctica que a l'especulació. Un esperit pràctic. Que es regula amb l'experiència de la vida, que sap executar les coses. Era un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'adquireix com a record. T'he portat un record de Suïssa. Salutacions d'un absent a una tercera persona o de part d'una tercera persona. Records a la teva tia! Records de la meva germana! En psic., manifestació de l'esperit que reconstrueix el passat fent-lo viure a través del present. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impressió que les coses causen en l'esperit per mitjà dels sentits. Sensació visiva, auditiva, olfactiva, tàctil. Sensacions internes. Una sensació de fred, de calor. Estat de consciència produït per un objecte extern o per un canvi en l'estat intern de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la religió cristiana, esperit del mal. El diable temptà Eva en el paradís terrestre. Àngel rebel. Els diables de l'infern. Príncep dels àngels rebels. Personatge disfressat de diable que va en colla i pren part en diverses festes populars ballant amb bengales [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
interacció gravitatòria amb la massa visible. Substància corpòria. L'esperit i la matèria. Allò que és fonament d'un judici, d'un estudi, etc. Matèria de procés, criminal. Matèria d'estudi, d'ensenyament. Allò de què es treu l'assumpte del qual es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'oïda, etc. Imatge acústica. imatge eidètica Imatge mental que reprodueix en aparença tots els detalls d'una realitat, sense tenir-la físicament al davant. Idea feta sensible a l'esperit per alguna analogia material. Representació gràfica d'alguna cosa, percebuda com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
disruptiva Mínim valor que ha de tenir la tensió entre dos elèctrodes per a provocar una descàrrega disruptiva. Desacord en les relacions entre estats, entre classes socials, etc. Esforç continuat de l'esperit. Alteració de la tonicitat psíquica motivada per la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més fi, més delicat. Afinar la pell, el cutis. Afinar el gust, els costums, l'esperit. Afinar-se la pell. Afinar-se un vi, un licor. Afinar-se els costums d'una persona. Fer més fi, més cortès (algú). Fer més exactes (un pes, una mesura, una pesada, un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persona. Sembla el diable en persona. en persona Realment o directament, sense intermediaris. Conec el conseller en persona. Mode de subsistir i de manifestar-se de Déu segons la doctrina cristiana. Les tres persones de la Santíssima Trinitat són el Pare, el Fill i l'Esperit Sant [...]
