41.
tornar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 regresar, volver, retornar, tornar p fr. Se'n van dilluns i tornen dissabte, se van el lunes y regresan el sábado. Tornar de viatge, de la guerra, volver de viaje, de la guerra. 2 [fer de nou] volver. Ja torna a ploure, ya vuelve a llover. 3 [en un discurs, un parlament] volver. Tornant [...]
|
42.
quan
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 cuando. El dissabte és quan ve més gent, el sábado es cuando más gente viene. 2 [interrogatiu] cuándo. Quan vindreu?, ¿cuándo vendrá usted? Digueu-nos quan us n'anireu, decidnos cuándo os vais a ir. conj 3 [el moment en què] cuando. Quan hi arribarem, ells ja seran fora, cuando lleguemos [...]
|
43.
paràlisi radial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
quedar el braç sota el cos d'una altra persona durant hores (paràlisi del dissabte a la nit). [...]
|
44.
cuando
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
es cuando más gente viene, el dissabte és quan ve més gent. prep 12 [durante] durant. Cuando la guerra, durant la guerra. [...]
|
45.
missa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. missa de mitjanit, la del dissabte sant. missa d'or, la que celebra un sacerdot el dia del cinquantenari de la seva ordenació. missa negra, simulacre de missa, celebrada (segons la llegenda) en honor d'una potència infernal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
46.
desde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hace tiempo ( una semana, un año, etc) fa temps (una setmana, un any, etc) que, d'algun temps (una setmana, un any, etc) ençà, d'una setmana (o d'un any, etc) ençà. 8 desde... hasta des de... fins (o fins a, o fins en). Desde el sábado hasta hoy, des de dissabte fins avui. Desde Lérida hasta Zaragoza [...]
|
47.
confessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissabte(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
48.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sábado con sus amigos, surt cada dissabte amb els seus amics. 4 [aparecer] sortir, aparèixer. Ha salido en los periódicos, en la televisión, ha sortit als diaris, a la televisió. Salir el sol, sortir el sol. 5 [relieve] sortir, sobresortir. 6 [publicarse] sortir. 7 [juegos] sortir. 8 [en la lotería [...]
|
49.
haber 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sábado hubo cine, dissabte hi hagué cinema. 10 [estar] haver-hi. Hay mucha gente en la reunión, hi ha molta gent a la reunió. 11 [ser] haver-hi. Ya hay bastante, ja n'hi ha prou. 12 [hacer] haver, fer. Tiempo ha que no lo hemos visto, temps ha que no l'hem vist. 13 algo habrá alguna cosa hi deu haver [...]
|
50.
casa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
casa anar d'estar per casa. 51 hacer la casa [limpiar] fer dissabte. 52 levantar la casa [restablecer] fer ressorgir (o donar nova vida a) la casa. 53 levantar (o quitar) la casa desparar (o desmuntar) la casa. 54 mi (o tu, o su, etc) casa casa meva (o teva, o seva, etc). 55 muy de casa [casero] molt [...]
f 1 casa. 2 [delante de n pr] can [amb les formes ca n', ca na], cal [amb les formes ca l', ca la]. Casa Mundó, Can Mundó. 3 [familia] casa. La Casa de Austria, la Casa d'Àustria. 4 aquí está usted en (o tiene usted) su casa això és casa vostra. 5 arda (o quémese) la casa, pero que no salga humo fig que això no surti de casa. 6 cada uno en su casa y Dios en la de todos cadascú a casa seva. 7 caérsele a alguien la casa encima fig caure a algú la casa al damunt (o a sobre). 8 casa celeste astr casa celeste. 9 casa central (o matriz) econ casa central. 10 casa con dos puertas mala (o mala es) de guardar casa de dues portes fa de mal guardar. 11 casa consistorial (o casas consistoriales) casa de la vila (o del comú, o de la ciutat, o gran, o consistorial). 12 casa cuna casa bressol. 13 casa de [precedido de prep y seguido de n pr] can [amb les formes ca n', ca na], cal [amb les formes ca l', ca la], casa de. En casa de Juan, a can Joan, a casa d'en Joan. 14 casa de [seguido de arT, adj o n] cal [amb les formes ca l', ca la], casa de. A casa del herrero, a cal ferrer, a casa del ferrer. En casa de mi madre, a ca la meva mare. 15 casa de banca casa de banca. 16 casa de baños casa de banys. 17 casa de beneficencia casa de beneficència. 18 casa de cambio econ casa de canvis. 19 casa de campo casa de pagès (o de camp). 20 casa de comidas fonda, fonda de sisos. 21 casa de corrección casa de correcció. 22 casa de correos casa de correus. 23 casa de Dios (o del Señor) casa de Déu (o del Senyor). 24 casa de dormir posada, albergueria. 25 casa de empeños (o de préstamos) casa de préstecs, mont de pietat. 26 casa de fieras parc de les feres. 27 casa de huéspedes (o de pupilos) casa d'hostes. 28 casa de juego casa de joc. 29 casa de labor (o de labranza) mas, masia. 30 casa de la moneda casa de moneda, seca. 31 casa de locos (o de orates) casa de folls (o de boigs). 32 casa de maternidad casa de maternitat. 33 casa de oración [templo] casa d'oració. 34 casa de postas hist posta. 35 casa de prostitución (o de camas, o de citas, o de lenocinio, o llana, o de mancebía, o non sancta, o pública, o de trato) [burdel] casa de barrets (o de maturrangues, o de prostitució, o de putes, o de tolerància). 36 casa de recreo casa d'esbargiment (o d'esbarjo). 37 casa de salud [sanatorio] casa de salut. 38 casa de socorro casa de socors. 39 casa de Tócame Roque fam can seixanta. 40 casa de vecindad (o de vecinos) casa de veïns (o de pisos). 41 casa dezmera (o excusada) hist casa delmera. 42 casa mortuoria casa mortuòria. 43 casa solariega (o solar) casa pairal. 44 de casa [vestidos, zapatos] d'estar per casa. 45 de la casa de casa, de la família. 46 de fuera llegará quien de casa nos echará fig hostes vingueren que de casa ens tragueren. 47 echar (o tirar) la casa por la ventana [despilfarrar] tirar la casa per la finestra. 48 empezar la casa por el tejado començar la casa per la teulada, passar l'arada davant els bous. 49 en casa del herrero, cuchillo de palo el sabater és el més mal calçat. 50 estar de casa anar d'estar per casa. 51 hacer la casa [limpiar] fer dissabte. 52 levantar la casa [restablecer] fer ressorgir (o donar nova vida a) la casa. 53 levantar (o quitar) la casa desparar (o desmuntar) la casa. 54 mi (o tu, o su, etc) casa casa meva (o teva, o seva, etc). 55 muy de casa [casero] molt de casa. 56 muy de su casa que mira molt per casa seva. 57 no parar en casa no parar a casa. 58 no tener casa ni hogar [ser pobre] no tenir on caure mort. 59 no tener casa ni hogar [vagar] anar a la ventura (o per aquests mons de Déu). 60 para andar por casa fig d'estar per casa. 61 para casa (o para dentro de casa) [vestidos, zapatos] d'estar per casa. 62 poner casa [instalarla] posar casa. 63 poner la casa [amueblarla] parar casa. 64 tener casa abierta en tenir una casa (o una sucursal) a. 65 unos por otros y la casa por (o sin) barrer l'un per l'altre i tot està per fer. 66 vivir una casa [habitarla] viure (o estar-se) en una casa. |