41.
tornar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 regresar, volver, retornar, tornar p fr. Se'n van dilluns i tornen dissabte, se van el lunes y regresan el sábado. Tornar de viatge, de la guerra, volver de viaje, de la guerra. 2 [fer de nou] volver. Ja torna a ploure, ya vuelve a llover. 3 [en un discurs, un parlament] volver. Tornant [...]
|
42.
quan
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 cuando. El dissabte és quan ve més gent, el sábado es cuando más gente viene. 2 [interrogatiu] cuándo. Quan vindreu?, ¿cuándo vendrá usted? Digueu-nos quan us n'anireu, decidnos cuándo os vais a ir. conj 3 [el moment en què] cuando. Quan hi arribarem, ells ja seran fora, cuando lleguemos [...]
|
43.
paràlisi radial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
quedar el braç sota el cos d'una altra persona durant hores (paràlisi del dissabte a la nit). [...]
|
44.
cuando
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
es cuando más gente viene, el dissabte és quan ve més gent. prep 12 [durante] durant. Cuando la guerra, durant la guerra. [...]
|
45.
missa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. missa de mitjanit, la del dissabte sant. missa d'or, la que celebra un sacerdot el dia del cinquantenari de la seva ordenació. missa negra, simulacre de missa, celebrada (segons la llegenda) en honor d'una potència infernal. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
46.
desde
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hace tiempo ( una semana, un año, etc) fa temps (una setmana, un any, etc) que, d'algun temps (una setmana, un any, etc) ençà, d'una setmana (o d'un any, etc) ençà. 8 desde... hasta des de... fins (o fins a, o fins en). Desde el sábado hasta hoy, des de dissabte fins avui. Desde Lérida hasta Zaragoza [...]
|
47.
confessar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dissabte(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
48.
salir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sábado con sus amigos, surt cada dissabte amb els seus amics. 4 [aparecer] sortir, aparèixer. Ha salido en los periódicos, en la televisión, ha sortit als diaris, a la televisió. Salir el sol, sortir el sol. 5 [relieve] sortir, sobresortir. 6 [publicarse] sortir. 7 [juegos] sortir. 8 [en la lotería [...]
|
49.
haber 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sábado hubo cine, dissabte hi hagué cinema. 10 [estar] haver-hi. Hay mucha gente en la reunión, hi ha molta gent a la reunió. 11 [ser] haver-hi. Ya hay bastante, ja n'hi ha prou. 12 [hacer] haver, fer. Tiempo ha que no lo hemos visto, temps ha que no l'hem vist. 13 algo habrá alguna cosa hi deu haver [...]
VERB MODEL v tr 1 [tener] tenir. 2 [conseguir] heure, haver. 3 [detener] atrapar, agafar. Los ladrones no han sido habidos, els lladres no han estat atrapats. 4 [encontrar] trobar. El coche del accidente no ha sido habido, el cotxe de l'accident no ha estat trobat. v aux 5 haver. Se lo han comido todo, s'ho han menjat tot. 6 [con verbos intransitivos de movimiento o de estado] haver. Hemos entrado, hem entrat. 7 [con verbos pronominales como levantarse, sentarse, pasearse, etc] haver. Ella se ha levantado, ella s'ha aixecat. 8 ¡habráse visto! on s'és vist això!v impers 9 [suceder] haver-hi. El sábado hubo cine, dissabte hi hagué cinema. 10 [estar] haver-hi. Hay mucha gente en la reunión, hi ha molta gent a la reunió. 11 [ser] haver-hi. Ya hay bastante, ja n'hi ha prou. 12 [hacer] haver, fer. Tiempo ha que no lo hemos visto, temps ha que no l'hem vist. 13 algo habrá alguna cosa hi deu haver. Algo habrá que se hable tanto de ello, alguna cosa hi deu haver que se'n parli tant. 14 ¡allá te las hayas! ja t'apanyaràs! (o t'espavilaràs!) 15 ¡bien haya...! benhaja...! 16 como hay pocos com no n'hi ha gaires, com pocs. 17 de lo que no hay [como hay pocos] com no n'hi ha gaires, com pocs. 18 de lo que no hay [en sentido peyorativo] d'allò que no hi ha. 19 haber de p fr [tener que] haver de. Mañana has de ir a trabajar, demà has d'anar a treballar. 20 haber que caldre. Hay que trabajar, cal treballar. 21 he de [obligación] haig de. 22 no haber (o no haber nada) como no haver-hi com. No hay nada mejor como estar de vacaciones, no hi ha com estar de vacances. 23 no haber más que pedir no caldre sinó demanar. No hay más que pedirlo, no cal sinó demanar-ho. 24 no haber más que ver no caldre sinó veure, només caldre veure. No había más que verlo, no calia sinó veure-ho. No hay más que ver su aspecto, només cal veure el seu aspecte. 25 no haber por donde coger no haver-hi per on agafar. 26 no haber quien no haver-hi qui. No hay quien te aguante, no hi ha qui t'aguanti. 27 no haber tal (o tal cosa) no ésser cert, no ésser veritat. 28 no hay de qué de res, no s'ho val. 29 no hay más que decir no hi ha res més a dir. 30 no hay para morirse de risa no n'hi ha per tant. 31 ¿qué hay? com va això?, com anem? 32 ¿qué hay de nuevo? què hi ha de nou? 33 ¿qué hubo? amer [saludo] com va?, com anem? 34 ya no hay más ja no n'hi ha més. v pron 35 [conducirse] comportar-se, captenir-se, conduir-se. 36 ¡allá se las haya! que s'apanyi!, que s'espavili! 37 habérselas con heure-se-les amb, tenir-se-les amb. |
50.
casa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
casa anar d'estar per casa. 51 hacer la casa [limpiar] fer dissabte. 52 levantar la casa [restablecer] fer ressorgir (o donar nova vida a) la casa. 53 levantar (o quitar) la casa desparar (o desmuntar) la casa. 54 mi (o tu, o su, etc) casa casa meva (o teva, o seva, etc). 55 muy de casa [casero] molt [...]
|